Fa uns dies, tornant de Barcelona amb l’Avant, vaig escoltar per la megafonia del tren un missatge que em va deixar desconcertat. “Recordem els senyors viatgers que és perillós travessar les vies”. Hem de suposar que si fan aquests advertiments deu ser perquè hi ha gent que travessa les vies. La qüestió és que l’avís m’ha retornat a temps reculats en els quals per agafar el tren havies de travessar les vies. L’estació de Lleida no tenia cap pas soterrat. No tenia ni marquesina a les andanes i quan plovia et mullaves en pujar o baixar del tren. Els que tenim una edat recordarem també amb nostàlgia un altre reclam a la prudència que figurava a les finestres dels vagons: “Es peligroso asomarse”. Cap recomanació supera la que vaig escoltar a l’aeroport El Dorado de Bogotà: “Se recuerda a los señores viajeros que está prohibido subir a bordo con armas y explosivos”. Tanmateix, el missatge més coronat el vaig poder llegir en una avinguda de la capital colombiana: “Si se salta el semáforo en rojo hágalo con prudencia”. Tots els consells són pocs per reforçar la seguretat.
Sessió: No iniciada
