L’Anscari Toribio és veí de la Sentiu de Sió i porta un camió de gran tonatge. Una góndola per carregar maquinària i camions. Dimarts a la tarda conduïa per l’A-3 cap a València i a l’alçada d’Utiel va veure que aviat no podria continuar perquè estava tota col·lapsada. Va parar en una àrea de servei i poc després va passar tot. Uns quilòmetres més enllà l’aigua es va endur tot el que va trobar per davant. “Vaig parar un pèl abans d’allà on la tormenta s’ho va emportar tot”, diu. L’odissea que va viure després és de pel·lícula. Però “de pel·lícula de por”. Com ‘Walking dead’, explica l’Ascari a LA MAÑANA.
Aquest camioner resident a la Sentiu venia de Córdoba i tornava cap a casa. A quarts de cinc va veure el col·lapse, però no sabia res del que passava. “Per la ràdio deien que hi havia hagut tempesta però poc més”. Parlant amb el seu germà, que tenia l’ordinador davant, li va indicar que podia parar en una àrea de servei. Va tenir sort perquè més endavant va passar tot. “No sé què hagués passat si hagués continuat”, diu l’Anscari, que explica que només volia “tornar a casa” i que poc més enllà no es podia tirar “ni endavant ni endarrere”. Va passar la nit en aquella àrea de servei, on hi havia molta altra gent, i a les quatre de la matinada de dimecres va agafar el camió per intentar tornar. Tota la nit va ploure amb ganes. “Han passat tres dies i encara sento la pluja sobre el camió”, explica consternat. Aquella matinada, però, va intentar tornar a casa. Va maniobrar amb el camió per sortir de de l’àrea de sevei i a la poca estona la Guàrdia Civil li va dir que era “impossible passar”. Li van dir també que podria provar d’anar cap a Teruel.
A l’alçada d’Utiel es va trobar amb gent a la carretera que li feia senyals. “Pari, pari!”, li van dir. No hi havia carretera perquè l’aiguat s’havia emportat el pont. Llavors va tornar a girar intentant anar cap a Madrid per l’A-3. “Era de nit i anava esquivant cotxes”, diu. L’espectacle era dantesc. Va veure cotxes clavats a sota del guarda-raïl enduts per la força de l’aiguat, un cotxe de Bombers volcat i una ambulància, també volcada, emmig del sembrat. “Jo no tenia idea de res”, explica l’Ascari, perquè afirma que la informació era escassa. “No sabia que hi havia tanta gent morta”, diu recordant que encara sent la força de la pluja quan acluca els ulls. “Era una cosa rara. Una pel·lícula de por”. O pitjor, afirma. Pedregava amb força, també, i semblava que “s’hagués acabat el món”. Fins i tot al passar per alguna zona fonda de l’A-3 “l’aigua m’arribava a la finestra del camió”, explica. Finalment, va aconseguir arribar a Madrid. Havia deixat enrere l’escenari de destrucció que va causar la dana. Lamenta també la falta de informació que hi havia en aquelles hores crítiques.
