Er an 2007 eth Govèrn espanhol creèc eth Consejo de las Lenguas ena Administracion General del Estado entà valorar e coordinar era preséncia des lengues der Estat ena administracion. Aguest Consejo ère compausat, sonque, per foncionaris, de naut nivèu. Darrèrament s’a creat, per miei de decrèt, un nau Consejo, que substituís ar anterior, qu’a mès des foncionaris, tostemp de naut nivèu, incorpòre damb veu e vòt a un representant, damb cargue minim de director generau, de cada ua des autonomies damb bèra lengua oficiau a mès deth castelhan. E tanben incorpòre, peth madeish decrèt, coma convidats, a un representant de cada Acadèmia, autoritat de lengua, e a bèra auta institucion coma er Institut Cervantes. A mès, enguan, ocasionaument, tanben a estat convidada era Sindica d’Aran, Maria Vergés. S’auance!
En realitat es representants des autonomies e des acadèmies son, ath delà dera presidéncia deth Consejo, es soleti que suggerissen e hèn propòstes. Era rèsta des membres responen a ua línea unificada de coeréncia damb er Estat. Eth nau Consejo se’n ditz de las lenguas oficiales; e donques peth sòn caracter d’oficial, era Acadèmia der occitan i a ua plaça, coma convidat. Se constituïc eth deluns dia 3 de noveme en Sant Sebastian. Es Acadèmies reconeisheren ua cèrta preséncia des sues lengues enes pagines web dera AGE, però plantegèren ua queisha generau d’indignacion sus era qualitat dera lengua e era quantitat de faltes que i a. Cau assegurar era correccion! Açò non passe damb eth castelhan.
Un des convidats, Albert Branchadell, membre der equip d’expèrts deth Conselh d’Europa que valoren eth compliment dera Carta Europea des Lengües Regionaus o Minoritàries mos deishèc a toti estonats quan afirmèc qu’er Estat espanhòu ei un des mès complidors d’Euròpa, dempús de Suïssa, enes obligacions damb es lengües regionaus o minoritàries. Mo’n alegram! Però non ei pro!
Era AGE en matèria de lengua occitana non a hèt, encara, arren; ei era soleta lengua non presenta enes planes web dera AGE; açò a estat reconeishut peth Consejo de las Lenguas en mès d’ua ocasion. Eth vicepresident deth Consejo, Rafael Briet, didec qu’en periòde que ven aquesta mancança se solucionarà.
Londeman participèrem en ua amassada tecnica en que s’expliquèren es projèctes der Estat espanhol entàs lengües oficiaus ena Inteligéncia Artificiau (IA). Intervengueren representants der Estat e des autonomies, des universitats e des empreses que desvolopen materiaus. Se hec fòrça incidéncia en projècte LATXA, ua auançada IA desvolopada pera Universitat deth País Vasc e pera empresa HiTZ, entath possament des lengües. Non a cap efècte dirècte sus er occitan, però apòrte er auantatge de que pòt foncionar damb còrpus mès petits qu’es autes IAs, e qu’ei de còdi liure.
Eth representant de Catalonha, Roger Serra, director generau de política lingüistica enes encastres tecnologic e audiovisuau, reconeishie ena sua intervencion qu’entre es causes que preocupen ara Generalitat en desvolopament dera IA, i a es dificultats entà auer un corpus sufisent en occitan aranés. LATXA, dilhèu pòt ajudar; ei ua oportunitat.
E totun mos cau èster realistes ena avaluacion des auanci que s’artenhen en desvolopament dera tecnologia lingüistica entar occitan, Era estructura mès especializada en aguesti moments ei era de Barcelona Supercomputing (BSC), que trabalhe entàs programes promoiguts pera Generalitat e per Estat, que ja a elaborat un potent traductor automatic entar occitan escrit, e d’autes lengües, coneishut damb eth nòm de Salamandra (en aranés dideríem Salimana). BSC tanben trabalhe entà tratar era votz, en occitan, e semble que damb boni auanci.
Dera observacion des produccions n’extraiguem ua preocupanta reflexion: maugrat qu’entar occitan s’i estan despenent esfòrci, era diferéncia damb ce que s’emplegue entàs autes lengües oficiaus ei enorma, abismau, de tala forma qu’era fractura, era distància damb es autes lengues oficiaus s’incremente d’ua manèra alarmanta. E s’aguesta comparacion, dera produccion e dera inversion, la hèm entre era lengua occitana e era lengua castelhana alavetz era distància ei tan grana que maugrat es esfòrci eth resultat finau ei d’un endarreriment efectiu. Vam endarrèr! Mos hèm petits.
E, encara mès preocupant, en aguesta epòca dera globalizacion, se comparam es resultats des productes produïts en Silicon Valley, e enes productes chinesi, entar occitan, comprovam que son d’ua qualitat fòrça superiora as que se hèn aciu; alavetz mos acabam plantejant se mos cau prescindir des productes que hèm en “casa nòsta” e entregar-mos damb es braci dubèrts as productes americans (e dilhèu chinesi). Però açò a un aute perilh a considerar: es productes americans e chinesi pòden oferir qualitat lingüistica, però incorpòren algoritmes qu’atenten contra era nòsta manèra d’enténer era vida, hènt dera mentida ua vertat, e menspredant era rigor e era nòsta trajectòria sociau e democratica.
Auem un problèma! Mos cau èster actius e survelhants.
