Diguie Simone Weil sus er extermini des occitans e des catars que “més de dus sègles abans de Joana d’Arc, eth sentiment de pàtria, una pàtria que, certament, non ère pas França, siguec el principal mòbil d’aqueri òmes; auien un mot entà designar-la, era pàtria; l’anomenauen eth lenguatge”. Simone Weil, filosofa e activista francesa mòrta en 1943, damb 34 ans, afirmaue que s’es càtars e era civilizacion occitana non auessen desapareishut, auríem una civilizacion mès auançada e ac nuançaue damb que “Occitània ère un focus molt poderós en encastre culturau e espirituau”.
Era poeta de Barcelona Laia Llobera, inspirada pera òbra de Simone Weil a hèt un omenatge a Occitània damb era sua òbra Saur, guanhadora deth prèmi Miquel de Palol 2025. Ditz qu’enquia que non arribèren es trobadors en sègle X non s’escriuec en occitan. “L’occità va ser una llengua lluminosa i potent i està desapareixent”. Saur, ei documentat en occitan actuau e en medievau: “El perill de les espiritualitats d’avui dia és que de vegades algunes es queden molt en el jo, en el treball interior. El treball interior està molt bé, però crec que ha de tenir una traducció cap enfora” (diari Ara).
En aqueth esperit de Simone Weil e de Laia Llobera, e sense cap de relacion damb eres, en prumèr tèrç deth sègle passat trobam era espiritualitat de Palmira Jaquetti que destinèc bona part dera sua vida a recuélher es cançons populares d’ua part de Catalonha e qu’auec ua predileccion pera espiritualitat dera Val d’Aran a trauès dera sua estància en Arties. Eth sòn trebalh formaue part des Missions hètes de 1922 enquia 1936, entara elaboracion deth Cançoner Popular de Catalonha, que conten mès de 40.000 documents e qu’ei conservat ena Abadia de Montserrat.
Palmira Jaquetti elaborec estudis diuèrsi dera Val d’Aran; estudièc era lengua en uns moments en qu’apropar-se ara forma de parlar d’Aran ère considerat ua extravagància, pòca causa, e ne hec ua aportacion en IX Congrès Internacionau de Lingüistica Romanica en Lisboa en 1959; estudièc era toponimia aranesa e es rius e ne hec ua intervencion en VI Congrès Internacionau de Sciéncies Onomastiques en München. Però es aportacions que mos interèssen son aqueres onze cançons tradicionaus araneses que recuelhec acompanhada de Maria Carbó. Palmira recuelhie era musica e Maria era letra. Ena sua estança ena Seu d’Urgelh, en 1925, damb eth seminarista Joan Moga de Bagergue recuelheren Ara mia uelhèra e era Cançon des Vidales ath Teishineret d’Era Bordeta. Ara mia uelhèra siguec tanben recuelhuda a compdar d’ua entrevista damb Amalia Romeva hilha de Canejan, que viuie en Salardú. Recuelhec era coneishuda Aqueres montanhes cantada des de hège mès de 40 ans pes occitans que passauen eth pòrt entara romeria de Montgarri. Però recuelhec d’autes pèces qu’encara formen part deth paquet de cançons que mos calerie recuperar, que transpòrten un esperit antic, un aire d’identitat; ac exemplifique Jo que t’estimi o Se voletz saber fradins que li cantec Joaquim Moga de 64 ans, en Gessa, en 1925. Tanben en Gessa, eth madeish an, informada per Joaquima Mola recuelhec Eth polh e era pieuda [et pesull e era peusa]. E aqueth madeish an en Vielha Ramona Lafont Sopena informèc sus era cançon Vòs te logar gentila pastorèla e en Bossòst Ròsa Peremiquèl li transmetec Eth pinçon e era osseta. Palmira Jaquetti ei, tanben, autora des Gòis de Sant Pelegrin.
Eth trebalh de difusion mès complèt d’aquera recèrca ena que s’i pòt trobar era musica e era letra, e es referéncies des que parlam en aguest article, ei hèt per Carme Oriol Carazo, a compdar deth Cançoner Popular. En Junh de 2025 Carme Oriol, catedratica de Filologia dera Universitat Rovira i Virgili amassa damb Carla del Valle, directora des Musèus dera Val d’Aran s’adrecèren ar Ajuntament de Naut Aran e ara entitat descentralizada d’Arties e Garòs en tot justificar-les eth besonh de qu’eth nòm de Palmira Jaquetti figure en un lòc emblematic d’Arties. En escrit rebremben que Jaquetti ja a estat objècte de reconeishement en diuèrsi endrets deth Pirinèu catalan e que ja se placèc ua placa, en 1973, ena sua memòria ena casa d’Arties a on s’èstèc, e tanben ena de Salardú e en Colomèrs, en 1974. E destaquen que Palmira Jaquetti ei mereishedora de batiar ua plaça damb eth aguest nòm. Ara, hè quauques setmanes, er Ajuntament de Naut Aran, d’acòrd damb era entitat d’Arties e Garòs, li hec un omenatge qu’acabe ena denominacion d’ua plaça en pòble d’Arties damb eth sòn nòm. Omenatge mereishut!
Er esperit trobadoresc que Simone Weil transmet a Laia Llobera ei eth madeish que Palmira Jaquetti descorbís e admire ena Val d’Aran quan ditz: “En toti es aranesi trapam aguesta finor de tracte, eth costum de ben parlar, aguesta civilitat que procedís directament [deth nòrd]; ei coma era entrada en un aute mon, coma s’es montanhes deth pòrt dera Bonaigua siguessen un cercle mès eishamplat, luenhan, magic”. Açò ère atau hè cent ans.
