Els homicidis amb arma blanca incrementen tot esdevenint símptoma d’una societat enutjada. Cada vegada hi ha més bandes rivals que usen la violència en detriment de la paraula per resoldre conflictes i desavinences. Com a societat, cal preguntar-se què falla quan les batusses són tan viscerals i desproporcionades. El malestar de les persones conviu amb la inseguretat de les mateixes. La impulsivitat sense filtres és perniciosa. Per tant, cal posar el focus en la cohesió social i la salut mental. La pedagogia emocional és cabdal si anhelem una societat més justa. Nogensmenys, el primer diumenge de maig és el Dia de la Mare que esdevé bàlsam enmig de tanta voràgine. Una mare és refugi i tendresa, és el bressol on caure no feia mal, citant Joan Dausà. En definitiva, les mares s’erigeixen far i brúixola mentre els descendents naveguen entre el desordre i l’esperança.
Sessió: No iniciada
