Un total de sis entitats ecologistes reclamen al Govern que recuperin i actualitzin el pla de viabilitat per a la reintroducció del linx boreal al Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’estudi, anunciat el 2016 a la Val d’Aran, no es va arribar a executar. Les sis entitats consideren que cal tornar a situar aquesta iniciativa entre les prioritats de les polítiques de conservació de la biodiversitat. Segons les entitats signants la recuperació del linx boreal, extingit al Pirineu fa dècades, podria contribuir a restaurar processos ecològics alterats i reforçar la protecció d’espècies amenaçades, sempre a partir d’una avaluació científica rigorosa i amb la participació del territori.
L’Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ADLO Pirineu, SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció i ADDA són les sis entitats que han signat la petició.
Un possible aliat en la conservació del gall fer
Aquestes entitats creuen que un dels principals arguments a favor d’estudiar el retorn del linx boreal és el seu possible paper en la regulació de les poblacions de mesopredadors i en la recuperació dels equilibris ecològics. La pressió d’aquests depredadors sobre les aus nidificants, els petits mamífers i altres components de la biodiversitat pot afectar la qualitat dels hàbitats pirinencs.
Les entitats assenyalen que el linx boreal podria ajudar a controlar les poblacions de mesopredadors, tant depredant-los directament com modificant-ne els comportaments i els moviments. Aquests mecanismes podrien beneficiar espècies especialment vulnerables, com el gall fer, que pateix un alarmant declivi poblacional. La seva conservació requereix actuacions sostingudes i una inversió important de recursos, i la recuperació dels equilibris ecològics podria contribuir a reforçar les mesures de conservació d’aquesta espècie emblemàtica del Pirineu.
Per aquest motiu, les organitzacions demanen que el pla de viabilitat incorpori una anàlisi específica dels possibles efectes ecològics de la reintroducció sobre el gall fer i altres espècies amenaçades.
Una aliada potencial de la ramaderia extensiva
Les entitats també destaquen que el linx boreal presenta uns hàbits alimentaris basats principalment en preses silvestres. La seva dieta inclou sobretot cabirols, però també pot incorporar cries de cérvol i altres ungulats, llebres, guineus, fagines i altres petits mamífers, en funció de la disponibilitat de preses i de les característiques de cada territori.
Aquest comportament depredador pot convertir el linx boreal en un aliat de la ramaderia extensiva, ja que contribueix a regular les poblacions de fauna salvatge i presenta un nivell de conflictivitat amb el bestiar domèstic molt baix en comparació amb altres grans carnívors. Les experiències de coexistència en diferents regions europees apunten, en general, a una incidència anecdòtica sobre els ramats.
Per això, les entitats consideren que el retorn del linx boreal pot representar una oportunitat per avançar cap a un model de gestió del territori en què la conservació dels grans carnívors i el manteniment de la ramaderia extensiva siguin compatibles.
Una oportunitat per a la conservació i el desenvolupament del Pirineu
El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya, presenta unes característiques que, segons les entitats, justifiquen estudiar-ne la idoneïtat per al possible retorn del linx boreal. El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un espai d’alt valor ecològic on s’ha constatat la presència de l’os bru, el llop i, de manera testimonial, el linx ibèric (Lynx pardinus). La seva extensió, el valor ecològic dels seus hàbitats i la connectivitat amb altres espais naturals protegits el converteixen en un enclavament d’interès per analitzar aquesta possibilitat.
La iniciativa també podria reforçar el paper de Catalunya en la recerca i la gestió dels grans carnívors a escala europea, i també obrir oportunitats futures per a un ecoturisme responsable. Aquestes activitats podrien contribuir a diversificar l’economia dels municipis pirinencs i a impulsar noves iniciatives vinculades a la divulgació ambiental i a la conservació de la natura.
Un pla amb garanties científiques i participació del territori
La petició presentada a la Generalitat planteja que la recuperació del pla de viabilitat inclogui, com a mínim, els aspectes com una avaluació de l’hàbitat i de les preses potencials, per determinar si el territori reuneix les condicions necessàries per sostenir una població de linx boreal; un estudi dels possibles beneficis ecològics, especialment sobre el gall fer i altres espècies amenaçades; models poblacionals i d’escenaris de connectivitat ecològica, per valorar la viabilitat a llarg termini o anàlisi de la compatibilitat amb la ramaderia extensiva, amb la definició de mesures de prevenció i coexistència.
També plantegen un estudi dels efectes sobre els mesopredadors i els ungulats, per anticipar els possibles canvis en l’equilibri dels ecosistemes; una avaluació socioeconòmica i participació local, incloent-hi les oportunitats d’un futur ecoturisme responsable i una valoració de la procedència i les condicions dels exemplars, amb la proposta d’introduir individus no esterilitzats procedents d’altres regions europees amb característiques ecològiques comparables a les del Pirineu, sempre que els estudis científics i els requisits tècnics ho avalin.
