El procés d’implantació d’un embrió humà a temps real ha pogut ser gravat per primera vegada gràcies a un sistema que simula les capes externes de l’úter en 3D, desenvolupat per un equip liderat per investigadors catalans.
Comprendre millor els mecanismes subjacents al procés d’implantació és clau i pot tenir un gran impacte en la millora de les taxes de fertilitat, a més d’optimitzar la qualitat embrionària i reduir el temps fins a l’embaràs en processos de reproducció assistida, assenyala l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), un dels participants a l’estudi.
L’equip va desenvolupar una plataforma capaç de permetre que els embrions s’implantin, fora de l’úter matern i en condicions controlades, per poder prendre imatges de fluorescència en temps real i analitzar les interaccions mecàniques de l?embrió amb l?entorn, segons un estudi que publica Science Advances.
La plataforma es basa en un gel compost per una matriu artificial formada per col·lagen, molt present en el teixit uterí, i diverses proteïnes necessàries per al desenvolupament dels embrions.
Els experiments es van dur a terme tant amb embrions humans com de ratolí, cosa que va permetre a més a més comparar ambdós processos d’implantació.
La fallada en el procés d’implantació de l’embrió a l’úter és una de les causes principals d’infertilitat i responsable del 60% dels avortaments espontanis.
Fins ara, no havia estat possible observar el procés en temps real en humans i la poca informació de què es disposava provenia d’imatges fixes, preses en moments concrets del procés.
L’equip ha observat que l’embrió estira la matriu de l’úter, movent-la i reorganitzant-la, encara que també reacciona a senyals de força externs. “La nostra hipòtesi és que les contraccions que es produeixen en viu poden influir en la implantació de l’embrió”, explica Amélie Godeau, també signant de l’article i de l’IBEC.
