Són molts els pobles que tenen dites i frases fetes pròpies de la localitat. Torredembarra és un dels pobles que té més maneres de dir autòctones. Per exemple, per donar a entendre que algú s’ha mort hi ha tres formes torrenques genuïnes d’expressar-ho. Una manera és anunciar que algú “ha passat el portal de Padrines”. L’explicació és molt lògica. Per anar al cementiri des de l’església calia passar pel portal de Padrines de l’antiga muralla. A Lleida diem “passar el pont d’esqueneta” perquè, al cotxe fúnebre, el taüt va amb el difunt d’esquena i el cementiri està fora el pont. Molt pocs lleidatans guarden memòria d’aquesta dita. Seguint la nomenclatura marinera de la Torre, el taüt és el “bastiment de dues popes”. A Lleida en dèiem “el plumier”. Totes aquestes curiositats estan en el llibre Sabíeu que…?, de Gabriel Comes Nolla, amb fotografies d’Imma Font, on es recullen els guions del programa radiofònic l’Onada.FM de l’emissora local Ona la Torre. Una altra frase feta ben trobada és “aclarir palangres”. El palangre és un adreç de pesca que consta d’una corda llarga de la qual pengen molts caps amb els hams. Això fa que molt sovint s’enredin els palangres i cal desembrollar-los per continuar pescant. La mateixa metàfora serveix als pescadors de Torredembarra per exclamar, quan una cosa està molt enredada: “Quin palangre!”. I també quan una persona posa moltes dificultats per resoldre algun problema se li diu que només fa que “enredar el palangre”. Com és evident, entre la nostra classe política tenim molts especialistes a “enredar el palangre”.














