Endesa, seguint la política de sensibilització mediambiental de la Companyia per a la protecció de l’avifauna, ha realitzat a la seva seu de Lleida una jornada tècnica amb el cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya per tal de formar-lo, de manera teòrica i pràctica, en la matèria. Des de fa lustres, la Companyia adapta suports i instal·la dispositius a diverses línies de mitjana tensió del territori amb l’objectiu de preservar espècies d’aus protegides i amenaçades. Aquesta iniciativa, sostinguda des de fa anys i al marge de normatives administratives, redueix, d’una banda, el risc elèctric per als ocells i, de l’altra, millora la qualitat del servei als clients.
Així, agents rurals de tot el territori s’han desplaçat fins al barri dels Magraners de la capital de Ponent per a conèixer de primera mà la normativa, les guies d’adaptació existents i saber l’efectivitat dels protocols i les mesures preses per tal de mitigar l’electrocució d’ocells a Catalunya. En aquest sentit, la Companyia ha presentat les noves tecnologies que ha incorporat, però, sobretot, el nou prototip, únic a tot Catalunya, que s’està testant al Pla d’Urgell per a protegir les cigonyes. Es tracta d’una estructura geomètrica feta de fibra de vidre i amb resines amb càrrega mineral, ideada i desenvolupada a Lleida -producte de quilòmetre zero, per tant-, que cobreix el cap de la torre. Concretament, la prova pilot s’ha col·locat a deu torres elèctriques de Torregrossa i Ivars d’Urgell. Pesa poc i, fins i tot, se n’ha calculat la forma i el volum en funció de l’acció del vent, perquè l’esforç que l’estructura metàl·lica hagi de fer l’aguanti perfectament. L’aparell impossibilita que aquesta au de grans dimensions (poden fer més d’un metre de longitud, des de la punta del bec a la punta de la cua) s’hi pugui dipositar i provocar incidències o prendre mal.
En general, els treballs d’adaptació pivoten al voltant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modificació i redistribució d’aparellatges ja existents o la instal·lació d’elements de protecció, d’anticol·lisió –espirals i espantaocells– o antiposada. D’aquesta manera, es pot des de redissenyar les estructures metàl·liques fins a col·locar fundes protectores en grapes o ponts fluxos, fundes de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locació d’aïlladors polimèrics, eliminar seccionadors… En qualsevol cas, aquests dispositius aïllants redueixen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol, ja que a l’estendre les ales hi pot haver contacte amb un cable i produir-se un arc elèctric. Així mateix, en alguns casos, s’hi han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin, així com elements anticol·lisió, en el cas de les línies d’alta tensió.
Conveni firmat amb la Generalitat de Catalunya
Aquestes accions s’emmarquen, en part, s’emmarquen en el conveni que la Companyia té firmat amb la Generalitat de Catalunya en matèria d’avifauna amb l’objectiu comú de mitigar els riscos d’electrocució i col·lisió de les aus a la xarxa elèctrica, especialment d’aquelles espècies catalogades com a amenaçades. Aquella va ser la primera vegada que es signava a Catalunya un conveni d’aquestes característiques amb una companyia elèctrica. Les actuacions es fan seguint un ordre de prioritat tècnic basat en criteris de conservació d’espècies, de manera que es garanteix l’adaptació de manera urgent d’aquells suports que poden tenir un major impacte sobre l’avifauna. Així mateix, s’estudia cas a cas quins són els elements i les modificacions més adients per a minimitzar les interaccions amb l’entorn.
