Literalment em costa respirar. Un simple refredat per a mi és un inconvenient important. Vaig sortir d’urgències on em van fer inhalar medicaments mentre em posaven una mascareta per a respirar-los. En sortir de la farmàcia un amic es va pensar que sortia del supermercat en veure’m amb una bossa plena. No és d’estranyar portava vuit medicaments. Avui em trobo una mica millor però fins i tot sense estar recuperat del tot m’ha vingut la idea que vull compartir amb vosaltres. Crec que avui per fi m’he adaptat i el títol seria Em costa respirar i no m’importa nedar contracorrent, estar enfadat, molest, etc. per coses que no depenen de mi i no puc canviar no m’ajuda en res. El que si m’ajuda és pensar ja passarà o que sigui el que Déu vulgui. Al final si jo faig el que puc fer, l’única cosa que em queda és com em comporto enfront de la situació i en això si que puc canviar el meu dia. O estic enfadat i molest o em ric, encara que això em produeixi tos. Evidentment no vull estar així, però tampoc vull permetre que l’estar així m’enfonsi el dia al 100%. Vull donar-li molt valor a aquest potser 20% que depèn de com me’l prenc. Perquè si això em fa sentir en pau passa a ser un valor més gran. Potser l’expressió llatina carpe diem ben entesa pot ser una meravellosa manera de viure la vida. No oblidem que existeix un demà, però gaudeix el present tenint en compte la fugacitat del temps.
Sessió: No iniciada
