El que passa amb els trens a Espanya ha deixat de ser un problema de puntualitat per convertir-se en una qüestió responsabilitat. Accidents, retards, cancel·lacions i milers d’usuaris que ja no saben si arribaran a la seva destinació. Viatjar amb tren s’ha convertit en una incertesa intolerant. Durant dies hem escoltat justificacions i promeses. Óscar Puente ha anunciat la seva dimissió, però la pregunta és: calia arribar fins aquí? Dimitir no soluciona les deficiències, ni retorna la tranquil·litat, ni esborra les conseqüències de la gestió. Qui respon per la manca de previsió, el manteniment i els problemes d’una xarxa ferroviària que hauria de ser sinònim de seguretat? Els ciutadans no necessiten més enfrontaments polítics. Necessiten trens segurs. La seguretat de les persones no pot dependre de qui ocupi la butaca del Ministeri.
Sessió: No iniciada
