La Sindicatura de Greuges de Barcelona, la de Catalunya i diversos síndics de greuges de l’àrea metropolitana de Barcelona han alertat aquest dimarts sobre l’oblit i la invisibilització que pateixen els familiars de les persones preses per part de les administracions públiques. En un exhaustiu informe elaborat per la Sindicatura de Barcelona, s’ha detectat que les famílies dels presos pateixen risc de vulnerabilitat social i necessiten assessorament i acompanyament de caire jurídic, econòmic, laboral, social i de salut física i mental. Per això, demanen a la Generalitat i als ajuntaments que creïn oficines i punts de suport a aquests familiars per abordar les diverses dificultats que travessen les famílies i que les acompanyin.
Segons la indagació i les entrevistes fetes amb familiars, les seves principals necessitats són la informació, l’orientació i acompanyament en l’afectació sociofamiliar, la situació del familiar empresonat i el funcionament del sistema penitenciari. També els cal suport psicològic a l’inici i durant l’empresonament i també en l’alliberament, així com suport jurídic per a incidències o situacions d’indefensió. A més, necessiten orientació, assessorament i acompanyament econòmic i laboral, així com en qüestions de salut física i mental.
No obstant, les administracions no cobreixen aquestes necessitats. Els serveis oferts pel Departament de Justícia se centren bàsicament en l’atenció dels treballadors socials als presos, i no pas a les seves famílies. A més, la informació tramesa per Justícia és “deficitària” i utilitza un llenguatge inintel·ligible per a les famílies. Les famílies estan preocupades perquè en l’entorn penitenciari predomini la lògica de la seguretat per damunt de la sanitària o de tractament, cosa que “impossibilita” que l’atenció sanitària que reben els presos sigui equivalent a la de l’exterior.
L’informe també acusa els serveis socials municipals de no tenir una atenció especialitzada cap a aquestes famílies, i s’evidencia una “gran dispersió i encavalcaments competencials dels diferents serveis socials”. De fet, s’ha detectat un gran desconeixement dels serveis i prestacions que permetrien reduir o resoldre els problemes o dificultats de les famílies. Per últim, les famílies tampoc coneixen els serveis que poden oferir altres institucions o entitats socials.
Les famílies també es queixen de les dificultats burocràtiques per gestionar queixes per incidències penitenciàries i tenen por de possibles conseqüències contra el seu familiar empresonat si presenten alguna queixa.
Tot això dificulta la gestió de l’empresonament d’un familiar per part del seu entorn més proper i fa que aquesta família tingui desconfiança cap als serveis penitenciaris i, fins i tot, cap als treballadors socials per si utilitzen certa informació en contra del pres.
Per tot això, l’informe també fa recomanacions. Es recomana que s’incrementin les activitats ocupacionals i el treball productiu remunerat per evitar una sobrecàrrega econòmica a les famílies. En aquest sentit, es demana evitar que el pagament de la responsabilitat civil sigui un criteri per assignar o denegar beneficis penitenciaris com permisos o tercers graus, en els casos que les famílies tinguin problemes econòmics acreditats. També es reclama que s’intensifiqui l’acompanyament als presos quan queden en llibertat perquè puguin trobar feina de nou i s’eviti allargar la càrrega econòmica per a les famílies.
Pel que fa a l’alimentació, insta la Generalitat a millorar la qualitat i diversitat dels aliments a les presons, i que ofereixi dietes adaptades a les necessitats de cada persona per evitar que es vegin obligades a comprar productes complementaris a les botigues de les presons. De fet, demana que els preus dels productes que es poden comprar dins de les presons siguin equivalents a l’exterior.
Pel que fa a les comunicacions presencials, es demana que s’evitin les aglomeracions i les esperes, flexibilitzar i augmentar els horaris de les comunicacions per adaptar-se als horaris familiars, garantir el respecte a la intimitat, dignificar els espais dels locutoris i les habitacions dels vis a vis íntim o familiar, habilitar espais d’espera i sanitaris adequats i suficients, especialment per a persones grans, discapacitats i menors.
Per últim, es demana millorar els accessos amb transport públic a les presons, i que els familiars tinguin algun tipus de descompte.
Propostes
Per tot això, els síndics de greuges proposen crear Punts d’Assessorament, Derivació i Acompanyament (PADA), i el primer d’ells a la ciutat de Barcelona. Aquests PADA dependrien dels consistoris per tal de ser independents de la Generalitat i generar així certa confiança en les famílies. Serien una finestreta única que atendria totes les necessitats dels familiars de presos i els derivarien als serveis corresponents, així com els informarien, assessorarien, orientarien i acompanyarien en totes les seves necessitats.
Finestretes úniques com aquesta ja existeixen en altres països europeus i d’Amèrica Llatina. La prova pilot es faria a la capital catalana i després es podria estendre a altres ciutats.
A la Generalitat li reclamen canvis en el Departament de Justícia, per l’atenció a les reclamacions directament relacionades amb les presons; al Departament de Territori, pels trajectes fins les presons; i al Departament de Salut per l’atenció sanitària als familiars.
Tant la problemàtica com les propostes de solució s’inclouen en un informe liderat pel Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, la Sindicatura de Greuges de Catalunya, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya i els síndics locals de l’Hospitalet, Sant Feliu, Sant Boi i Cornellà de Llobregat, Rubí, Sabadell, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet.
En la presentació de l’informe també ha participat la presidenta de l’associació Famílies de Presos, Gràcia Amo, que ha enumerat diversos exemples de mancances que es troben els familiars de presos. “Ens sentim molt abandonades, vulnerables”, ha lamentat. Així, ha explicat per exemple que moltes famílies s’avergonyeixen dels problemes de salut mental que pateixen quan tenen parents empresonats. No obstant, també els falten diners tant per elles com per als seus familiars, i ha denunciat les amenaces i xantatges que reben alguns presos per part dels funcionaris. “Necessitem metges, psicòlegs, diners, subvencions”, ha remarcat.
Bondia ha explicat que la situació pels familiars és tant dura que fins i tot l’amaguen als seus parents empresonats, per no angoixar-los encara més. També ha remarcat que així com els homes presos tenen una xarxa de suport a fora formada per mares, germanes o filles, quan les dones estan empresonades, perden el suport del seus parents masculins.
El Síndic de Greuges ha explicat que aquest informe ja ha estat entregat a l’Ajuntament de Barcelona i a tots els grups municipals i que properament es reuniran tots per parlar-ne.
