El Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana alerta que la dana pot provocar un increment “exponencial” dels suïcidis entre els joves i adults. Un any després de la barrancada, aquesta és una de les principals preocupacions dels professionals, que insisteixen en la importància de mantenir la contenció i l’acompanyament psicològic per evitar que el malestar emocional es transformi en patologies greus a mig o llarg termini. També els preocupa el desbordament dels professionals i treballadors públics. “L’evidència científica diu que després de catàstrofes l’estrès posttraumàtic se situa entre el 30 i 60%”, sosté el responsable del programa de recuperació psicològica pels afectats de la dana de l’ens, Salvador Almenar.
“Sabem que si no fem aquesta tasca d’acompanyament i de contenció possiblement el sistema públic de salut, que és qui hauria d’atendre si apareixen aquestes patologies, es desbordaria completament”, ha afirmat a l’ACN Almenar. El responsable del programa de recuperació psicològica pels afectats de la dana del col·legi valencià ha explicat que es troben en la tercera fase de la intervenció, en el qual fan un treball d’acompanyament psicològic i emocional a les persones que han patit la riuada, tant de forma individual com col·lectiva. En la primera fase, recorda, els grups d’intervenció en emergències van sortir al carrer per fer una primera atenció mentre que en la segona fase ja es van dedicar a tractar l’estrès posttraumàtic.
L’equip de psicòlegs, format per divuit professionals, també està desenvolupant un treball comunitari per restablir el teixit social dels municipis afectats per la riuada en aquesta tercera fase del programa. “Fer un treball de reconnexió de totes les xarxes, pensem que ha sigut una tasca molt important i que està donant bons resultats quant a la millora del benestar i l’empoderament d’aquestes persones, ja que és necessari que es retrobin amb el seu projecte de vida”, ha afirmat Almenar. Actualment, estan actuant dotze poblacions de la zona zero. “No estem fent un treball clínic, sinó un treball terapèutic, d’acompanyament i de contenció, perquè no apareguin patologies o n’apareguin les menys possible “, ha especificat.
Alhora, Almenar ha indicat que els preocupa la síndrome de ‘burnou’ dels professionals que “ens cuiden”, des dels responsables dels ajuntaments, les policies locals, els membres de les entitats cíviques, dels serveis socials municipals o de la comunitat educativa. “Detectem que estan molt cremats perquè han hagut d’atendre una demanda brutal d’ajudes, de necessitats, i estan en aquest moment en un nivell molt elevat”, ha subratllat. Per aquest motiu, ja han iniciat tallers per a tots aquests treballadors públics i voluntaris.
“En catàstrofes, les taxes de suïcidi augmenten”
Almenar avisa que després d’una catàstrofe com la barrancada de fa un any les taxes de suïcidi s’incrementen de forma exponencial entre els més joves i la gent gran. Per això, han posat en marxa un programa de prevenció del suïcidi, adreçat als mediadors socials. “No va directament a la població, sinó als líders socials, educadors, responsables municipals”, ha indicat. L’objectiu és ensenyar-los a psicoeducar en tota la simptomatologia prèvia que apareix quan sorgeixen “aquestes possibilitats de desesperança, sentiment depressiu, de ganes de posar fi a tot”. Així, sosté, podran identificar els senyals i prevenir-los des del teixit comunitari.
Segons dades de la Conselleria de Sanitat, cita Almenar, l’estrès posttraumàtic ha augmentat en un 170% a les poblacions afectades. “Prop del 70% de la població, després de les catàstrofes, acumula malestar psicològic, que és una situació que requereix acompanyament i de treball perquè si no s’acompanya pot acabar en patologies”, ha asseverat. En el marc de pla de recuperació, s’han fet 1.864 intervencions individuals durant els darrers set mesos. En global, s’han atès 2.261 persones i s’ha fet prop de 300 teràpies de grup, amb 3.244 persones.
Entre els casos atesos, el 72% presentaven alteracions emocionals, com tristesa prolongada, desesperança, agitació o frustració mentre que el 46% mostraven alteracions cognitives com pensaments negatius constants o dificultats per prendre decisions. A més, el 42% dels atesos manifestaven problemes en les seves relacions interpersonal -aïllament i evitació social-. Una altra de les dades destacades del pla és que el 90% dels usuaris han patit dolors físics, trastorns del so i alimentació o fatiga.
Dol i incertesa
Malgrat la creença popular que el dol es comencen a superar en un any, curar les ferides emocionals porta el seu temps. De fet, Almenar sosté que els processos de dol i de reconstrucció emocional “no es fan de la nit al dia”. “Aleshores, ara trobem sentiments enfrontats molt propis de les situacions de dol. Trobem ràbia, un poquet de desesperança, tristor, però també trobem ganes de tornar a viure i de reconstruir projectes vitals”, ha destacat.
Segons el seu parer, és essencial que les persones tingui certeses i que les institucions públiques tinguin les eines “adequades” per “protegir” els ciutadans. “Sense entrar en consideracions polítiques, tot el que genera incerteses a la població és mesquí. La incertesa és una de les coses que els humans tolera més malament”, ha comentat. D’altra banda, a tocar del primer aniversari de la tragèdia, també subratlla que negar el que va passar per protegir-se és una manera de patir més. “El cervell és com l’arena d’una platja, tu marques a la sorra d’una manera molt intensa alguna cosa que ha passat i han de passar moltes hores perquè a poc a poc es vagi diluint”, ha dit de forma metafòrica.
Així mateix, Almenar fa una crida a expressar el dolor i a demanar ajuda: “No cal convertir-se en un heroi psicològic, quan estàs malament, has de dir-ho”. “En els trastorns psicològics o de salut mental, adquirir una certa actitud heroica, d’aguantar, de resistir, crec que és un gravíssim error”, ha afegit. Finalment, Almenar confia que el programa tingui continuïtat durant els pròxims per seguir atenent les persones afectades per la dana. “No es pot deixar tot en mans del voluntariat. Aquest va tenir una feina molt important al principi, espectacular, però després aquests programes han d’estar en mans dels professionals perquè es multiplica el seu abast i eficàcia”, ha tancat.
