Un dels polítics catalans amb memòria històrica privilegiada és Josep Gomis. Està preparant un llibre amb cent anècdotes. Què dirà? Josep Gomis ha viscut el franquisme, la transició i la democràcia des de gairebé totes les responsabilitats públiques. Ha estat alcalde de Montblanc, procurador a Corts, president de la Diputació de Tarragona, diputat al Congrés, conseller de Governació i delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid. Té històries per vendre com el pa. De moment, està preparant un llibre amb cent anècdotes de la vida política. No farà sang. Explicarà els pecats, però no els pecadors. Trobarem anècdotes com la de l’alcalde que de tant repetir els noms de les autoritats presents en un acte es va oblidar del discurs que havia de pronunciar. O també la relliscada d’una altra figura municipal que, en una celebració pública, va enaltir la presència de totes les autoritats “con sus propias mujeres”, com si l’habitual fos acudir a les celebracions amb la dona d’un altre. De moment, Josep Gomis no ha volgut desclassificar els records de la seva extensa trajectòria política. Continuarem sense veure boca amunt episodis com aquell del dia que Adolfo Suárez es va haver de sentir dir “hijo de puta” a les Corts per part dels seus mateixos correligionaris. El dia que Josep Gomis vulgui desclassificar els seus records, riu-te’n dels papers del 23F. Aquella fatídica tarda de l’intent de cop d’estat, el despatx de Gomis a la Diputació de Tarragona es va omplir de càrrecs locals que no sabien on tocar vores. Encara avui, superada la fita dels noranta anys, quan algú no sap a qui recórrer, truca a la porta de Josep Gomis. Sempre hi troba un amic.
Sessió: No iniciada
