Els països de l’OTAN segellen a la Haia l’objectiu d’invertir un 5% del seu PIB en defensa -un 3,5% en despesa militar directa i un 1,5% en àrees com la seguretat o la indústria- de cara al 2035. Els aliats, a més, es comprometen a elaborar plans anuals per demostrar que segueixen “un camí creïble i progressiu” per assolir les metes i a una revisió dels seus objectius l’any 2029. El text dona resposta a les exigències de Trump, que des de la seva arribada a la Casa Blanca ha reclamat que europeus i canadencs igualin la seva despesa amb la dels EUA. El text signat aquest dimecres, però, empra una fórmula de compromís ambigua per tenir en compte la postura d’Espanya i facilitar que la declaració tirés endavant.
“Els aliats es comprometen a invertir anualment el 5% del seu PIB en necessitats bàsiques i directes de defensa, així com en despeses vinculades a la seguretat d’aquí al 2035, per garantir les seves obligacions individuals i col·lectives”, indica la declaració. El text final dista lleugerament de l’esborrany previ a l’intercanvi de cartes entre el secretari general de l’aliança, Mark Rutte, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En aquell escrit, la declaració no parlava de “els aliats”, sinó que emprava la fórmula de “nosaltres”.
Segons fonts de la Moncloa, aquest redactat -el que en diplomàcia s’anomena ‘ambigüitat constructiva’- és “suficientment interpretatiu” perquè estats com Espanya puguin mantenir el compromís amb l’OTAN a través del compliment de les capacitats defensives acordades, en comptes d’assolir un percentatge concret d’inversió.
En la roda de premsa posterior a la cimera, Rutte ha assegurat que el compromís d’Espanya amb l’organització transatlàntica és “seriós” i s’ha limitat a fer menció de la discòrdia entre els càlculs de l’OTAN i els del govern espanyol. “Estem d’acord a no estar d’acord; ells [Espanya] pensen que poden arribar als objectius de capacitat invertint un 2,1% i l’OTAN pensa que han d’invertir un 3,5%, com la resta d’aliats”, ha puntualitzat.
Compromís renovat
El compromís assolit aquest dimecres als Països Baixos renova els objectius d’inversió en defensa vigents des de la cimera de l’OTAN de l’any 2014, celebrada a Gal·les. En un context llavors marcat per l’annexió de Crimea per part de Rússia, els aliats van acordar una despesa en defensa equivalent al 2% del PIB de cara al 2024, unes xifres que diversos països -entre ells Espanya o Itàlia- encara no han culminat.
Ara, sota un escenari geopolític dominat per les tensions internacionals, la invasió russa d’Ucraïna i la segona presidència de Trump, l’aliança transatlàntica ha passat a “una nova fase”, tal com ha manifestat el secretari general. “La decisió és històrica i farà que la nostra aliança sigui més segura”, ha assenyalat el dirigent neerlandès en l’inici de la jornada d’aquest dimecres.
Per Rutte, l’acord no només contribuirà a la protecció de la ciutadania de l’aliança, sinó que farà més “just” el repartiment de la despesa. “Durant massa temps un aliat, els Estats Units, ha suportat massa càrrega dins aquest compromís, i això canvia avui”, ha manifestat.
Xoc entre Sánchez i Trump
Un dels punts que he generat més expectació els dies previs a la cimera ha estat el xoc entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president estatunidenc. Després que el líder socialista qüestionés l’objectiu del 5% i sostingués que aquest era “contraproduent” per mantenir l’estat del benestar, Trump va referir-se a Espanya com “un problema” per a la despesa militar de l’OTAN i va afirmar que l’Estat era “molt injust” amb la resta.
Malgrat l’acord assolit aquest dimecres, la cimera a la Haia ha fet palès el poc suport que ha tingut Sánchez en aquesta qüestió respecte a la resta d’aliats, sent el flanc de l’est el més crític amb la postura espanyola. Alguns com el primer ministre estonià, Kristen Michal, han reivindicat l’increment de la despesa en defensa com “una obligació” per garantir la llibertat, mentre que altres com el president polonès, Andrzej Duda, ha insistit que elevar la inversió és “absolutament necessari” davant l’amenaça russa.
Tot i les tensions, fonts de la Moncloa afirmaven ahir que Sánchez evitaria el “xoc” directe amb Trump a la cimera i que Espanya no tenia cap mena d’intenció de “torpedinar” la trobada. “Complirem amb l’OTAN”, reiteraven.
Compromís amb la defensa col·lectiva
La declaració subscrita pels 32 estats de l’aliança també deixa per escrit el compromís “ferm” amb la defensa col·lectiva que recull l’article 5 del tractat de l’OTAN. “Continuem units i ferms en la nostra determinació de protegir mil milions de ciutadans, defensar l’aliança i salvaguardar la nostra llibertat i democràcia”, apunta el document.
Aquest redactat arriba després que Donald Trump posés ahir en dubte l’article 5, de camí a la cimera de la Haia. “Té nombroses definicions”, deia el magnat novaiorquès. Malgrat tot, Rutte ha insistit en diferents ocasions al llarg de la cimera que el compromís dels Estats Units amb l’OTAN és “total” i ha instat a la resta d’aliats a invertir més en defensa. “Podeu parar de preocupar-vos”, ha insistit.
Ucraïna, en segon pla
A diferència de les anteriors cimeres celebrades a Vílnius i Washington, Ucraïna ha quedat relegada en un segon pla. En els últims dos dies, la presència del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha quedat reduïda a trobades bilaterals, a una reunió amb Rutte i representants de la Unió Europea i al sopar oficial organitzat pels reis dels Països Baixos. Alhora, la resta de trobades entre Kíiv i membres de l’aliança han sigut només a nivell ministerial.
Malgrat tot, la declaració final de la Haia continua identificant Rússia com “l’amenaça particular” per a la seguretat euroatlàntica i referma el seu suport a Ucraïna. “Els aliats refermen els seus compromisos sobirans permanents de prestar suport a Ucraïna, la seguretat de la qual també contribueix a la nostra; amb aquest fi, s’inclouran contribucions directes a la defensa d’Ucraïna i a la seva indústria de defensa en el càlcul de la despesa en defensa dels aliats”, descriu el text final.
