L’edat és un dels principals factors de risc del càncer de còlon, el més freqüent entre homes i dones, i la incidència augmenta a partir dels 50 anys. Amb tot, els especialistes avisen que cada vegada veuen més pacients joves, menors de 50, a la consulta, tot i que aquest increment encara no s’ha consolidat als registres poblacionals. La cap de la Unitat de Tumors Digestius de Vall d’Hebron, la doctora Elena Élez, diu que, si fa uns vint anys el diagnòstic en joves era molt poc freqüent i, fins i tot, “anecdòtic”, ara és una “realitat pràcticament setmanal”. En una entrevista pel Dia mundial contra el càncer de còlon, el 31 de març, adverteix que aquests pacients han de consultar més per tenir un diagnòstic i que això en comporta un retard.
Meritxell Jané tenia 37 anys quan li van diagnosticar un càncer de còlon localment avançat que, uns mesos després, va derivar en metàstasi. Era el 2007 i va arribar al diagnòstic després de mesos donant tombs per diverses consultes, en què li havien dit que patia gastroenteritis, depressió o anorèxia nerviosa. Des del 2017, i gràcies a diverses cirurgies, línies de quimioteràpia, sessions de radioteràpia i immunoteràpia, Jané actualment no té cap senyal del càncer: la malaltia es troba en remissió.
Jané va ser una de les primeres pacients de la doctora Élez, que recorda que, quan va acabar la residència, fa quasi dues dècades, eren pocs els menors de 50, i encara menys menors de 40, els que arribaven a la consulta per càncer colorectal cada any, mentre que ara poden tenir una o dues primeres visites de pacients pràcticament cada setmana.
La cap de la Unitat de Tumors Digestius de Vall d’Hebron puntualitza que hi pot haver cert biaix pel fet que el centre, de referència, rebi pacients d’arreu de Catalunya i de l’Estat per avaluar altres línies de tractament, però insisteix que, tot i això, els diagnòstics entre les persones de menys de 50 anys -considerats joves en el context de càncer colorectal- és “molt més comú que abans” i que ho observen també en la població de l’àrea de referència de l’hospital.
Élez, que és investigadora principal del Grup de Tumors del Tracte Gastrointestinal del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), assenyala que es tracta d’una tendència que comencen a veure en les persones nascudes a partir del 1960 i indica que, d’acord amb el seu registre, han observat un augment del 40% en els diagnòstics d’adults joves respecte a abans de la pandèmia de la covid-19, però que aquest increment tardarà una mica més a veure’s reflectit en les estadístiques oficials.
En epidemiologia, és força habitual que els metges notin els canvis abans que els registres per diversos motius, com els sistemes de recollida i validació de dades. També cal tenir present que, com que la incidència del càncer colorectal en menors de 50 anys és baixa, un increment de casos pot ser més evident a peu de consulta i passar més desapercebut en les estadístiques.
La doctora Élez assenyala que la recerca és fonamental per entendre per què s’està produint aquest increment en adults joves i indica que la majoria d’aquests tumors no es vinculen a un risc hereditari que n’expliqui l’aparició precoç ni tampoc es relacionen necessàriament a un estil de vida sedentari ni a una dieta poc equilibrada, factors que s’associen al càncer colorectal.
Aquests pacients sovint són persones amb hàbits saludables i que fan exercici físic regularment, i per això els investigadors sospiten que, juntament amb els factors de risc que tenen molt ben identificats, com el sedentarisme o dietes poc equilibrades, n’hi ha altres que se’ls escapen.
“Hem d’estudiar si hi ha un envelliment prematur de l’epiteli del còlon que desencadeni el procés de carcinogènesi abans del que toca o si hi ha altres factors com el microbioma, la presa d’antibiòtics o determinades exposicions que puguin haver contribuït a accelerar aquest procediment”, exposa Élez, que apunta que ja estan investigant possibles factors d’exposició i determinats hàbits en la dieta, ritmes en vigília o situacions d’estrès que, d’entrada, puguin tenir una correlació amb l’increment de diagnòstics per sota dels 50.
La doctora també adverteix que, en tractar-se d’una malaltia molt lligada a l’edat, els adults joves han de consultar més abans de poder ser diagnosticats i apunta que un 70% tenen el tumor avançat quan se’ls detecta. Per això, anima les persones que tinguin símptomes com pèrdua de pes i cansament inexplicables, anèmies o sagnats, a consultar el metge i assenyala que els professionals han d’entendre que aquesta realitat pot existir i que s’ha de considerar en el procés de diagnòstic.
Un cribratge pendent d’ampliar-se a més edats però amb una baixa participació
La doctora afegeix que també caldrà estudiar com és de significativa aquesta tendència que ara comencen a veure en adults joves per considerar baixar l’edat del programa de detecció precoç del càncer de còlon, que actualment es dirigeix a totes les persones d’entre 50 a 69 anys. De moment, s’ha acordat elevar-ne l’edat, fins als 74, i el consens no és tan clar per baixar l’edat del programa als 45.
“Una cosa és que vegem la tendència (de més diagnòstics en adults joves) i l’altra és que aquesta tendència sigui prou significativa per reduir l’edat del cribratge, que implicarà més tests i més colonoscòpies. El cribratge s’ha de fer bé i abans de reduir-ne l’edat, cal assegurar que tindrà un impacte en la població”, sospesa.
Les dones i els homes de 50 a 69 anys de Catalunya reben una invitació cada dos anys per fer-se la prova de sang oculta en femta. Es tracta d’una prova gratuïta, fàcil i que es fa a casa per detectar si les deposicions contenen quantitats de sang que no es veuen a simple vista, un senyal d’alerta d’una possible lesió.
Élez assenyala que la màxima prioritat és que les persones de 50 a 69 anys, quan es dispara el risc de desenvolupar càncer colorectal, es facin la prova quan rebin la carta perquè això té un impacte en les taxes de curació i supervivència i avisa que la participació es manté baixa, per sota del 50%, mentre que hauria d’arribar com a mínim al 65%, la recomanada per les guies europees de cribratge poblacional en càncer.
Aquest cribratge té pendent ampliar el rang d’edat fins als 74 anys, després que el Ministeri de Sanitat ho acordés amb les comunitats autònomes a finals de l’any passat. “És indiscutible. Sabem que són pacients que tenen més risc de desenvolupar càncer colorectal i l’esperança de vida s’allarga”, afirma Élez.
Ara cal veure com el Departament de Salut desplegarà aquesta ampliació. En un informe de gener, les comissions assessores del Pla director d’oncologia del Departament de Salut recomanen ampliar el rang d’edat del cribratge fins als 74 anys i indiquen que l’opció més factible és fer-ho de forma progressiva en els cinc anys vinents.
Detecció precoç i prevenció des de la infància
Cal remarcar que un resultat positiu en la prova de sang oculta en femta no és sinònim automàticament de càncer, ja que en molts casos hi ha pòlips benignes o altres lesions. En els casos positius, es proposa una colonoscòpia per explorar l’interior del budell i, amb aquesta intervenció, es poden extirpar els possibles pòlips o detectar el tumor en estadis inicials.
De fet, aquest cribratge, a diferència d’altres, no només permet la detecció precoç de la malaltia, sinó també la prevenció: en trobar aquests pòlips o lesions que podrien convertir-se en càncer més endavant, es poden extirpar, segons el risc, abans que evolucionin cap a un tumor.
La doctora Élez recalca que la prevenció del càncer és “transcendental”. “No només aquesta prevenció secundària, de participar en el cribratge quan arriba la carta, sinó també la prevenció primària”, destaca, per recomanar: “Hem de mirar d’incorporar fruita, verdura i hàbits de vida saludables des de la infància. Si podem anar caminant als llocs, millor que en cotxe. I que els infants vagin a la natura i la respirin”.
Dues dècades després d’un diagnòstic amb 37 anys: “Estic aquí i he vist créixer la família”
Meritxell Jané té 55 anys i, fa prop de dues dècades, li van diagnosticar un càncer de còlon. Tenia 37 anys, cap antecedent familiar de la malaltia i portava una vida molt activa. A principis d’any, va començar a perdre pes de manera accelerada, va deixar de tenir la menstruació, patia molt cansament i tenia diarrees constants i puntes de febre esporàdiques.
En el periple per saber per què es trobava tan malament, li van diagnosticar gastroenteritis, menopausa precoç, depressió i anorèxia nerviosa. Després de l’estiu, va visitar-se a un metge de família i li va dir, en plena desesperació, que no podia més. Ell va sospitar d’una malaltia al còlon i va demanar una colonoscòpia. Després de la prova, ja es va quedar a l’hospital davant el diagnòstic d’un càncer de còlon localment avançat.
Jané va rebre cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia, però pocs mesos després, van detectar que el càncer havia derivat en metàstasi al fetge i el pulmó, que la va portar a noves cirurgies i quimioteràpies, una de les quals va ser especialment dura.
“Clar que tenia por, però cada cop que acabava una ‘químio’ o una operació, per a mi era un pas endavant. I després, la següent. I de vegades venia a l’hospital per rebre la quimioteràpia i, mirant les analítiques, em deien que no me la podrien fer aquell dia i que s’havia d’endarrerir. O algun dia havia pensat que no m’hi veia amb cor. Però quan rebia el tractament, intentava mirar-me’l com un pas ja fet”, assenyala.
També hi va haver un descans terapèutic durant dos anys, amb revisions periòdiques, sobretot per controlar una lesió, que més tard va acabar avançant. Aquests tractaments van permetre a Jané guanyar temps per poder rebre la immunoteràpia, que aleshores ja s’havia aprovat. Des del 2017, la malaltia es troba en remissió i ara fa els controls periòdics que confirmen que no hi ha signes del càncer.
Jané explica que li han quedat seqüeles digestives de la malaltia i els tractaments com les cirurgies i que no ha pogut incorporar-se a la vida laboral després d’una malaltia tan llarga, però celebra estar “aquí ara” i “veure créixer la família”. Quan li van diagnosticar el càncer, els dos fills estaven arribant a l’adolescència i ara té una neta d’un any.
