Pujar escales, aixecar-se amb freqüència, caminar trajectes curts o donar una mica més de ritme a les tasques domèstiques són alguns dels hàbits realistes i eficaços que proposen els professionals de la salut, davant l’ambiciós propòsit que el nou any faré molt exercici físic.
La Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (Sermef) proposa a la ciutadania començar el 2026 amb un canvi de mirada sobre la salut i l’exercici físic: abandonar els propòsits de nou any irreals i les metes excessivament ambicioses que solen acompanyar al mes de gener i començar per una estratègia més realista, eficaç i sostinguda basada en micromoviments diaris.
Moure’s més a través d’un conjunt de petits moviments diaris per reduir el sedentarisme, preservar la independència i evitar limitacions físiques que desemboquen en discapacitat, aquest és el suggeriment dels sanitaris.
Els metges rehabilitadors consideren que aquests gestos constants són el mecanisme més realista per adoptar hàbits sostenibles i creuen que aquest enfocament és especialment necessari a Espanya, on el 80% de la població no compleix les recomanacions d’activitat física de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Sota el lema ‘Cada moviment compta’, la SERMEF vol “impulsar una estratègia senzilla i accessible: integrar accions quotidianes que elevin el nivell d’activitat física de manera gradual però constant”. Adverteixen que el sedentarisme, impulsat per llargues jornades davant de pantalles o períodes prolongats al sofà, està directament relacionat amb l’increment de malalties cròniques i el desenvolupament de limitacions que poden desembocar en discapacitat.
Des de la Societat Espanyola de Rehabilitació recorden que, “una vegada interioritzat i posat en marxa l’objectiu de moure’s més mitjançant els micromoviments, cal distingir entre activitat física i exercici físic, dos termes que solen confondre’s però que compleixen funcions complementàries”.
“L’activitat física inclou qualsevol moviment que suposi una despesa d’energia, com ara caminar, pujar escales, o realitzar tasques de la llar.
L’exercici, per la seva banda, és una activitat planificada i estructurada amb un propòsit concret com millorar la resistència o enfortir els músculs. Tots dos són necessaris i la combinació equilibrada dels dos és l’opció més efectiva per protegir.
Per consolidar aquests hàbits, els metges rehabilitadors recorden una guia senzilla: “Tres dies són una motivació, tres setmanes són un hàbit i al cap de tres mesos s’obtenen resultats”.
“Aquesta progressió mostra que el canvi veritable no depèn de la intensitat, sinó de la regularitat. Fins i tot els que parteixen d’un nivell molt sedentari poden obtenir beneficis clars seguint aquest patró”, conclouen.
