Els metges estètics alerten que el 15% dels pacients que acudeixen a les seves consultes ha patit complicacions de tractaments que no han fet metges -dades de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME) del 2021-. El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) avisa dels riscos d’aquest intrusisme, afavorit per l’augment de la demanda i la desinformació a les xarxes socials, i recorda que tractaments de medicina estètica molt freqüents, com són les injeccions de neuromoduladors -conegudes com de bòtox- o d’àcid hialurònic, són actes mèdics i que, per tant, han de ser realitzats per metges i en centres autoritzats. El Col·legi ha presentat vuit denúncies darrerament per exigir la inspecció de centres en què s’han detectat irregularitats.
La demanda de tractaments de medicina estètica està augmentant en els últims anys. Segons l’estudi de la SEME fet el 2021, el 40% de la població espanyola ha utilitzat els serveis de medicina estètica en alguna ocasió i d’aquests, set de cada deu eren dones.
Aquest informe també recull que el 15% dels pacients que acudeixen a les consultes de medicina estètica provenen de centres on els ha tractat algú que no era metge i han patit complicacions o seqüeles d’aquelles intervencions. Entre les que més veuen els metges, granulomes -lesió nodular inflamatòria-; obturacions de vasos sanguinis o cremades per mal ús dels aparells.
Per sensibilitzar la població dels riscs que implica posar-se a les mans d’algú que no sigui metge per a un tractament de medicina estètica, el CoMB ha impulsat una campanya amb material informatiu en què identifica els tractaments més freqüents que han de fer metges.
Entre aquestes hi ha les injeccions de neuromoduladors, conegudes popularment com de bòtox, per a les arrugues; les de farciment amb àcid hialurònic; les d’estimuladors de col·lagen o les injeccions amb factors de creixement, com plasma ric en plaquetes.
També són procediments de medicina estètica el tractament de taques o canvi de coloració a la cara o al cos; l’aplicació de làsers per millorar la qualitat, textura o color de la pell (excepte quan estiguin indicats exclusivament per a depilació) o tractaments amb aparells emissors d’alta energia per eliminar greix. En canvi, són tractaments estètics però no mèdics les higienes de cutis o la depilació, per exemple.
En la roda de premsa per presentar aquesta iniciativa, la presidenta de la secció col·legial de Metges d’estètica, la doctora Petra Vega, ha advertit de la “banalització” dels actes mèdics amb finalitat estètica. “La publicitat fa que es presentin a la societat com a molt fàcils, assequibles, sense efectes advers; com si qualsevol els pogués fer, fins i tot hi ha imatges que ensenyen els pacients a fer-los. S’està banalitzant un acte que és purament mèdic i que necessita un diagnòstic i una història clínica com cal”, ha afirmat.
El doctor Carlos Jarne, d’aquesta secció col·legial, ha recalcat que tant les administracions com les sentències judicials estableixen que tractaments com aquests els han de fer metges perquè presenten indicacions i contraindicacions -per malalties de base, al·lèrgies,…- i poden tenir efectes adversos i cal formació per saber-hi respondre.
També ha reivindicat la tasca de prevenció dels metges estètics i ha posat d’exemple pacients que els demanen tractaments per a una taca cutània i els deriven urgentment al dermatòleg davant la sospita que pugui ser una lesió maligna. Jarne ha afegit que alguns pacients fins i tot els han explicat que s’havien tractat en centres no acreditats sense cap mena de diagnòstic amb làser i això ha empitjorat el pronòstic d’aquella lesió cancerosa.
Des del CoMB recomanen comprovar que el metge estigui col·legiat i que el centre estigui autoritzat per fer activitats de medicina estètica. Així, recorda que col·legiar-se és obligatori per exercir de metge i que el registre és públic i es pot consultar de manera molt senzilla a través de la web del col·legi.
Xarxes socials i joves
La doctora Vega també ha posat el focus en les xarxes socials, d’una banda, per la pressió que exerceixen en la imatge i, de l’altra, per la desinformació i la confusió que generen en aquest àmbit. Un altre informe de la SEME, del 2023, posa de manifest el desconeixement del que és, implica i es necessita en medicina estètica.
En l’estudi del 2021, la SEME indicava que si fa uns anys l’edat mitjana d’entrada a la medicina estètica era els 35 anys, ara “joves de 20 i poc hi accedeixen principalment per a farciments d’àcid hialurònic als llavis”, entre altres.
A més, la presidenta dels Metges d’estètica del CoMB ha assenyalat que la població més vulnerable davant l’intrusisme són els adults joves, que ja han crescut en el món digital i s’informen sobretot a través de les xarxes socials, i la població amb menys poder adquisitiu que busca un tractament de medicina estètica però no se’l pot pagar.
Dos procediments penals per intrusisme en medicina estètica
El Col·legi de Metges de Barcelona ha posat en marxa aquest any una campanya contra l’intrusisme en l’àmbit mèdic i la iniciativa presentada aquest dimarts en forma part. Com van explicar en la presentació de la campanya, l’òrgan col·legiat es troba personat en 17 procediments penals per aquest delicte. D’aquests, dos estan relacionats amb la medicina estètica.
El CoMB també ha presentat vuit denúncies davant l’administració sanitària per exigir inspeccions de centres en què s’han detectat irregularitats relacionades amb la medicina estètica, amb sospita de la possible comissió de delictes d’intrusisme.
La corporació demana a l’administració endurir les penes per intrusisme perquè no surti “tan barat fer de metge sense ser-ho” i posar en risc la salut i la seguretat de la població. “No té sentit que les exigències de l’administració per fer una activitat siguin tan altes però que no hi hagi una capacitat d’actuar igual d’intensa si no es compleixen”, ha exposat el doctor Gustavo Tolchinsky, secretari del CoMB.
