Als anys vuitanta, Pere Calders va escriure un article titulat Els mals i els remeis que començava així: “Sempre he sentit molta simpatia pels socialistes (…), però ara em tenen molt atabalat”. Calders intentava esbrinar les causes que fan que els socialistes canvien de capteniment quan arriben al poder. “Encara no hi he trobat una resposta satisfactòria. Podria ser que el poder té uns secrets i se saben unes coses que els socialistes, des de l’oposició, ni tan sols podien sospitar”. Se saben coses i es té un poder que corromp. Si alguna bandera ha enlairat sempre l’esquerra és la de l’honestedat. Per això, quan aquesta confiança és traïda, la reacció és doblement dolorosa. Aquests dies, parles amb socialistes i estan profundament afligits. Especialment emprenyades estan les dones. Les converses de la trepa repartint-se les prostitutes és la rematada final. M’ha recordat el cas Roldán, director general de la Guàrdia Civil. Va malversar més de 1.500 milions de les antigues pessetes, però allò que ningú li va perdonar van ser les fotos a Interviu en calçotets durant una orgia. La història ens ensenya que tots els casos de corrupció, siguin del partit que siguin, han escombrat els respectius presidents. Les mesures que està aplicant el PSOE per trobar remei a la situació recorden el final de l’article de Calders. Un amic va patir un accident seriós en una cama i va demanar al metge que li expliqués “amb franquesa” la situació. I el metge va dir-li: “Miri, les cures van molt bé, però la cama la perdrà”.
Sessió: No iniciada
