L’accés a l’habitatge a Espanya s’ha convertit en un autèntic repte per a gran part de la població, especialment per a aquells que opten pel lloguer tradicional. Una recent anàlisi del portal immobiliari pisos.com revela una realitat contundent: de mitjana, els lleidatans han de destinar un 30,22% del seu salari brut per a cobrir el cost d’un lloguer tradicional per un habitatge tipus de 90 m2. Això vol dir 692,10 euros.
Aquesta xifra contrasta significativament amb el lloguer d’una habitació en un pis compartit, que representa un desemborsament molt menor, situant-se en un 15,01%, és a dir 343,79 euros.
En l’àmbit global, els espanyols han de destinar un 52,61% del seu salari brut per a cobrir el cost d’un lloguer tradicional i el lloguer d’una habitació en un pis compartit representa un desemborsament d’un 18,46%.
Aquestes dades, calculats sobre la base del salari brut mig espanyol (2.290,46 €), publicat per l’INE en el seu últim informe, corresponent al primer trimestre de 2025, subratllen la creixent dificultat per a accedir a un habitatge complet al país. La bretxa entre el cost del lloguer i el poder adquisitiu és cada vegada més pronunciada, empenyent a molts ciutadans a considerar alternatives més econòmiques, com el lloguer d’habitacions.
El lloguer tradicional: un luxe inassolible en grans capitals
L’informe de pisos.com revela que, en algunes de les principals capitals de província, el salari brut mitjà d’una persona no és suficient per a cobrir el lloguer d’un pis de 90 m2. Aquest és el cas de Barcelona, on el lloguer tradicional representa un 114,07% del salari brut mitjà, i Madrid, amb un 100,98%. Davant aquesta aclaparadora realitat, el lloguer compartit s’erigeix en una solució imprescindible per a molts, amb el cost d’una habitació ascendint a un 27,21% del salari a Barcelona i un 23,53% a Madrid.
L’anàlisi detalla que un total d’onze capitals de província exigeixen destinar més del 50% del salari brut al lloguer tradicional, evidenciant l’elevada pressió econòmica que suporten els seus residents, incloent-hi Barcelona (114,07%), Madrid (100,98%), Donostia-Sant Sebastià (77,41%), Palma (74,58%), València (63,99%), Bilbao (63,68%), Màlaga (59,92%), Sevilla (56,39%), Las Palmas de Gran Canaria (53,28%), Vitòria-Gasteiz (50,64%) i Girona (50,30%).
Per contra, les capitals de província en el més sota del rànquing són, Ciudad Real (28,81%), Ourense (29,27%), Zamora (29,47%), Jaén (30,16%), Lleida (30,22%), Palència (30,26%), Badajoz (31,51%), Cuenca (31,75%), Albacete (32,18%) i Osca (32,60%). “És notable que només tres se situen per sota del 30% del salari, un import que molts experts han assenyalat com el percentatge ideal que s’hauria de destinar a l’habitatge”, apunta Font.
El lloguer d’habitacions: una opció de respir econòmic
Enfront de la pressió del lloguer tradicional, el cost d’una habitació en un pis compartit es manté en nivells considerablement més assequibles en totes les capitals de província espanyoles, sense que en cap d’elles se superi el 30% del salari brut mitjà, segons dades recaptades per pisocompartido.com. El lloguer d’habitacions es consolida com una solució pràctica i necessària per a milers de persones, oferint una vàlvula d’escapament davant la inaccessibilitat de l’habitatge complet. Aquesta modalitat permet una major flexibilitat econòmica i s’adapta millor a les realitats salarials, especialment dels joves.
Les cinc capitals de província on s’ha de destinar un major percentatge del salari al lloguer d’una habitació són Barcelona (27,21%), Donostia-Sant Sebastià (23,87%), Madrid (23,53%), Palma (22,47%) i Girona (20,73%). Per contra, les capitals on es requereix un menor percentatge del salari per a llogar una habitació són Ciudad Real (8,25%), Huelva (9,25%), Palència (10,29%), Soria (10,85%), Ávila (10,89%), Badajoz (10,91%) i Jaén (10,91%).
