Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea han acordat crear un fons de reconstrucció vinculat al pressupost plurianual de la Unió Europea per rellançar l’economia després de la crisi causada per la covid-19. En la cimera per videoconferència, els líders dels 27 han ratificat la proposta de l’Eurogrup de crear un fons per finançar la recuperació econòmica, però no han fet cap progrés per decidir ni la dimensió, ni el finançament ni si els diners es vehicularan a través de préstecs, com volen els estats del nord, o de transferències, com volen els del sud. En la trobada, els líders europeus han encomanat a la Comissió que presenti una proposta “concreta” sobre com ha de ser el fons i quin vincle ha de tenir amb el pressupost europeu.
En la trobada, que ha durat quatre hores, els líders europeus no han fet cap més progrés que ratificar el que va acordar l’Eurogrup. Els 27 han donat llum verda a la mobilització de mig bilió d’euros que van acordar els ministres de Finances: 240.000 milions d’euros en préstecs sense condicions del fons europeu de rescat (MEDE), 200.000 milions per a empreses a través del Banc Europeu d’Inversions i 100.000 milions per mantenir l’ocupació.
A més, els líders europeus també han ratificat la proposta de l’Eurogrup de crear un fons per finançar la recuperació econòmica després de la crisi pel coronavirus i han acordat que estigui vinculat al pressupost europeu.
Les pròximes discussions se centraran en dibuixar els detalls del fons de reconstrucció, del qual queda tot per definir: la dimensió, l’instrument i si ha d’estar basat en préstecs o transferències. “Hi haurà un equilibri entre préstecs i subsidis”, ha dit la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, conscient que aquest és ara un dels principals punts de divisió entre el nord i el sud.
D’altra banda, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha assegurat que el fons de reconstrucció ha d’estar “centrat en els sectors i les parts geogràfiques d’Europa més afectades” per la crisi.
Després de l’encàrrec dels 27, ara és la Comissió Europea la que ha de presentar una proposta “concreta” sobre el fons i la seva vinculació amb els comptes europeus. Serà aquí on s’haurà de posar una xifra al pla per a la reconstrucció econòmica i definir-ne la resta dels detalls.
Transferències o préstecs
En la reunió, Espanya i Itàlia han defensat que el fons de reconstrucció sigui d’un bilió i mig d’euros. Segons ha explicat la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, després de la cimera, la xifra que desperta consens entre els 27 és d’entre un bilió i un bilió i mig d’euros.
El punt en què hi ha fortes discrepàncies és sobre si els diners del fons s’han de vehicular a través de préstecs o transferències, com demana el sud i França per evitar que la sortida de la crisi sigui asimètrica.
El nord, però, vol que els diners es facin arribar en forma de préstecs que s’hagin de tornar, tot i que accepten que siguin retornats a llarg termini.
Espanya veu un “canvi de to” en les negociacions
Malgrat admetre desacord pel que fa a la qüestió de les transferències i els préstecs, la ministra d’Exteriors ha celebrat que els líders europeus hagin acordat crear un fons “robust”. Segons González Laya, hi ha un “canvi de to” en la negociació sobre com ha de ser l’estratègia per a la recuperació.
“Veiem com avança el pacte”, ha dit González Laya, que ha defensat la necessitat que els diners arribin en forma de transferències per evitar el sobreendeutament dels estats més afectats i ha descartat que Espanya es plantegi accedir al fons europeu de rescat (MEDE).
A més, la ministra d’Exteriors ha defensat l’aposta per un fons finançat amb deute perpetu, que no té ara per ara possibilitats de tirar endavant perquè no genera prou consens. Segons la ministra, es tracta d’una proposta “responsable”, “ambiciosa” i “pragmàtica”.
Els líders europeus es tornaran a reunir el maig per continuar la negociació sobre com finançar la recuperació. Amb tot, l’acord no es preveu que arribi abans del juny.