Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació la Caixa alerta que els infants amb trastorns del neurodesenvolupament – i especialment les nenes- presenten més malestar emocional, un impacte que també recau amb força en les seves famílies. Segons el document ‘Benestar emocional en els infants amb trastorns del neurodesenvolupament i en les seves famílies’, el patiment emocional es manifesta a través de símptomes de depressió i ansietat o agressivitat. En particular, en els casos en què es presenten més de dos trastorns del neurodesenvolupament s’agreugen els problemes en les relacions socials i les dificultats atencionals.
L’estudi, elaborat per les investigadores principals la doctora Mari Aguilera, de la Universitat de Barcelona (UB), i la doctora Nadia Ahufinger, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD) i l’Associació de Famílies amb Dificultats d’Aprenentatge a Catalunya (AFDACAT), ha comptat amb la participació de prop de tres-centes famílies de Catalunya amb infants d’entre 6 i 12 anys, amb o sense diagnòstic de trastorns del neurodesenvolupament, com ara el trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL), la dislèxia, la discalcúlia i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
El motiu per impulsar la recerca, segons Aguilera, va ser la detecció d’evidències que indicaven que “havia augmentat la prevalença i incidència de malalties mentals” després de la pandèmia de la covid. “Per això ens vam preguntar com podia estar impactant aquest malestar en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i les seves famílies”, afirma.
Comorbiditat i gènere
Una de les aportacions clau de l’estudi és l’anàlisi conjunta de quatre àrees del desenvolupament – lectura, càlcul, llenguatge oral i atenció-conducta-, fet que ha permès detectar una alta comorbiditat: gairebé la meitat dels infants amb trastorns del neurodesenvolupament en presenten dos o més. L’estudi també alerta sobre un impacte emocional més sever en les nenes, especialment en casos de comorbiditat. Presenten més símptomes d’ansietat, depressió, somatització i conductes de transgressió de normes.
El document també incorpora una mirada centrada en el benestar emocional de les famílies, una dimensió fins ara poc estudiada. Les conclusions indiquen que les famílies que tenen infants amb dos o més trastorns del neurodesenvolupament són les que presenten nivells més elevats de depressió i dificultats en la regulació emocional. El perfil dels participants també evidencia un fort biaix de gènere: el 88 % eren mares, cosa que posa de manifest la càrrega emocional i de cures que continuen assumint majoritàriament les dones.
A més, en les entrevistes dutes a terme, les famílies han expressat dificultats en la gestió de les pròpies emocions i una notable sobrecàrrega emocional, tal com destaquen les investigadores. En aquesta línia, coincideixen en la necessitat de repensar les intervencions, perquè les dades indiquen clarament que aquests infants pateixen, “però també hem d’incorporar les famílies dins dels tractaments, perquè sense aquest suport la càrrega emocional és insostenible”.
