L’aparició del primer focus de la pesta porcina africana (PPA), detectat fa nou dies a la zona de Collserola, ha sacsejat el sector porcí, desencadenant una crisi sanitària i econòmica sense precedents. “Aquesta setmana ha sigut molt dolenta, amb nits de molt maldormir perquè les pèrdues són abundants”, va explicar Joan Graells, ramader de Guarda-si-venes (Guissona) i responsable del sector porcí d’Asaja Lleida.
La reacció immediata del mercat no s’ha fet esperar i Mercolleida, la llotja de referència dels preus de porcí a l’estat, va aplicar una rebaixa de 10 cèntims en la cotització del porc, una reducció “excepcional” respecte al llindar màxim de 6 cèntims habituals. Aquesta baixada, sumada als descensos anteriors, implica que “a partir de dilluns s’estarà perdent entre 35 i 40 euros per animal sacrificat”, va dir Graells. Rossend Saltiveri, responsable del sector d’Unió de Pagesos, va confirmar aquesta tendència i va alertar que les darreres dues baixades aplicades per Mercolleida acumulen ja una pèrdua de 25 euros per porc, un impacte que va qualificar de “molt important”. Graells també va explicar que tenint en compte que a Espanya se sacrifiquen un milió de porcs per setmana, la pèrdua total pot arribar als 35-40 milions d’euros setmanals.
Per aquest motiu, Graells i Saltiveri van insistir que cal “obrir tots els mercats i aconseguir que els països tercers reconeguin la regionalització” per donar oxigen als escorxadors i perquè puguin competir amb la resta de països d’Europa. Una de les conseqüències més immediates del focus és que les explotacions situades dins del radi de restricció “aquesta setmana no han pogut vendre els porcs”, una situació que genera saturació i bloqueig a les granges. “S’ha de donar sortida als animals”, va reclamar Saltiveri.
Des d’Unió de Pagesos insisteixen que per reduir el risc sanitari, seria convenient que algunes explotacions es poguessin “buidar”, però això només seria possible si l’administració habilita mesures de mercats reals, com línies d’emmagatzematge o, en última instància, “sacrificar i destruir, com es va fer l’any 1997”, va explicar Saltiveri.
BIOSEGURETAT A LES GRANGES
Tot i l’alarma, Graells va defensar que les explotacions disposen d’uns dels sistemes de bioseguretat “més estrictes de la UE”, implantats fa més de 15 anys. Aquestes inclouen perímetres tancats i vigilats; vestuaris amb dutxes obligatòries per entrar i sortir; malles protectores a les finestres i protocols rigorosos de desinfecció, entre altres.
Amb tot, Graells i Saltiveri celebren que, per ara, la malaltia no ha entrat en cap granja i que tampoc ha sortit del focus, un aspecte que consideren “clau”, com també la reducció de la població de fauna salvatge i mesures de compensació econòmiques per als afectats.
