Un amic molt aficionat als goigs, Carles Baches, em fa arribar la composició sacra que, conjuntament, han dedicat al Mil·lenari de Montserrat les quatre entitats gogistes de Catalunya. Una altra novetat és que la composició se centra més en la història del monestir que no pas en la Verge. Joan Maluquer és autor de la lletra i Glòria Ballús de la música. Primera estrofa: “Fa mil anys que, venerada, / sou la llum del Principat. / Deu-nos fe en la torbonada, /de Déu mare, Montserrat”. Última estrofa: “Cuitem ara tots a’nar-hi, / adrecem-nos-hi, germans, / perquè som al mil·lenari / del lloc sant dels catalans. / Som-hi tots, a la trobada / del futur i del passat. / Deu-nos fe en la torbonada…”. Baches ha dit que “els goigs són una expressió sorgida del poble, que des del segle XIV ha anat evolucionant sense perdre la seva essència”. He posat a prova l’evolució dels goigs i he demanat a la IA que faci uns goigs originals dedicats al Mil·lenari de Montserrat. Va una mostra: “Puig sagrat de roca dreta, / llum antiga dins la nit, / mil anys fa que el cant s’hi enceta / i el silenci es fa esperit./ Montserrat, mare i sendera, / guieu-nos cap a la llum vera. / Mil campanes ressonaven / quan l’albada us va honorar, / i els monjos que vetllaven/ no han deixat mai d’estimar. / Que aquest temps que ara celebrem / sigui llavor del que serem (…) Oh Montserrat, roca viva, / testimoni del passat, / feu que el poble no s’esgarrifa / davant cap dificultat. / I que el cant del vostre poble / soni clar, per sempre noble”. Baches, se us ha girat competència.
Sessió: No iniciada
