Els germans Joan i Pep Monyarch acaben de publicar la novel·la il·lustrada ‘Les tribulacions de l’Arnaud. Un occità a les Terres de Ponent’ (Grama), una obra en què s’endinsen en els orígens dels seus avantpassats i el viatge que van fer des de Nolhan fins a Ciutadilla, en un marc general en què detallen els històrics lligams entre les dues bandes del Pirineu amb una narració ambientada a finals del segle XVI i principis del XVII i que aborda des de la ‘gran’ història amb reis i comptes fins a les situacions més quotidianes.
“Sempre hem tingut la curiositat perquè el nostre avi ens explicava que els nostres avantpassats eren de França i vaig començar a buscar els orígens”, diu Joan, que va trobar un document de 1627 on es parlava d’Arnaud Moignard (cognom que s’anirà transformant fins a l’actual Monyarch), un home que va marxar de Nolhan, localitat propera a Toulouse, amb la seva família a causa de les guerres de religió i que arriba a Ciutadilla, a l’Urgell. Això va ser l’espurna que li va permetre ampliar tots els coneixements sobre els seus ancestres i va començar a teixir una novel·la, basada en tota la recerca històrica, per explicar la vida d’aquest home en un món “molt dur per a la gent comuna” i que estava marcat pel conflicte constant i la immigració forçada, però en què també hi havia molt bones relacions entre pobles, com es demostra en “la bona rebuda” que va tenir Moignard i la seva família a Ciutadilla, tot i que aquesta situació “es va espatllar més tard amb la guerra del Francès o les carlines”.
Ja amb els guions, “com treballem sempre i parlant del que podríem fer”, explica Pep, ell s’encarrega dels dibuixos, continuant així el seu treball conjunt després de l’anterior publicació, ‘De l’Urgell al RIF’, on explicaven la història del seu avi, que va participar en aquella guerra.
Pep Monyarch, que també va haver de fer una intensa recerca sobre tots els elements de l’època, des de vestuari a armadures, els carros o els ornaments dels cavalls, explica que “la història és seriosa, però també amb aquest toc d’humor una mica romàntic, així que li he intentat donar un aire àgil, amb una mica de moviment, ‘tintinero’ per dir-ho així, però buscant la combinació per no caure en el parany de fer-ho massa seriós o massa humorístic”.
