He tingut el plaer de compartir una llarga tertúlia amb els descendents de la família Castejón al Molí Vell de Vilanova de Meià, residència del matrimoni Martínez Roldán-Castejón. Els Castejón eren tres germans, Antoni, Ramon i Pere, fills del notari Josep Castejón i de Llorens. Antoni va seguir l’ofici notarial del pare. Es va casar amb Ramona Mestres Folguera, coneguda al poble com la senyora Mundeta. Són els continuadors de la nissaga Castejón, donat que Pere i Ramon no van deixar descendència, tot i que aquest últim va tenir catorze fills, dels quals només en va sobreviure un baró que morí jove sense fills i una noia que es va posar monja a Lestonnac. Ens centrarem en els dos germans Pere i Ramon que es van dedicar a la política i, en especial Ramon Castejón Bàgils, considerat pels historiadors un dels personatges de Lleida més rellevants del final del segle XIX. Sempre des de la fidelitat a les seves idees republicanes, Ramon Castejón ostentà diversos càrrecs. Fou alcalde de Lleida en dos períodes, en 1870 i 1872, durant els quals va “dinamitzar la vida ciutadana i va promoure un clima de desvetllament civil i cultural”, segons recullen, citant Josep Lladonosa, els historiadors Ramon Bernaus i Sánchez-Agustí al llibre El municipi de Vilanova de Meià. La Paeria fou, durant els mandats de Castejón, el primer ajuntament que va publicar un periòdic adreçat a informar sobre les tasques municipals. Amb la capçalera de Publicación Oficial del Ayuntamiento popular de Lérida sortia els diumenges. Castejón no està prou recordat a Lleida. Demà continuem.
Sessió: No iniciada
