La proposta pressupostària de la Comissió Europea (CE) ha tornat a regirar el camp perquè desmantella la Política Agrària Comuna (PAC) i obre una llarga negociació amb molts fronts sobre el futur de les ajudes als productors ia les zones rurals.
El sector agrari ha rebut com “la pitjor de les reformes” la proposta del Marc Financer Plurianual 2028-2034, perquè a banda de retallades planteja desmantellar la PAC actual i un pas enrere als 63 d’aquesta política que ara representa un 33% del pressupost europeu.
Rebutjada pel Govern, els ambientalistes i les comunitats autònomes, la proposta xoca amb la declaració d’intencions de l’equip de la CE després de les tractorades, que es podrien reactivar a la tardor.
La gran novetat és un “megafons” que engloba polítiques com la PAC, els fons regionals o la pesca; s’accedirà als ajuts mitjançant plans nacionals i regionals que elaboraran els països i després avaluarà la CE. La PAC es reforma i se’n fusionen els dos pilars, el d’ajudes directes i el de desenvolupament rural. El primer pilar inclou els pagaments directes; el de desenvolupament rural mesures cofinançades pels estats membres per a activitats diferents o complementàries a l’agricultura.
Per al 2028-2034, la CE destina “com a mínim 300.000 milions d’euros” per a ajuts agrícoles, el 80% del pressupost actual i els països poden dotar els seus sobres amb més ajuts; pel que fa al marc actual, la partida baixa entre un 20% i un 25%, però a banda cal analitzar l’assignació per països.
Espanya disposarà de 79.900 milions per distribuir entre fons regionals, pesca i ajudes agrícoles, gairebé un 20% menys del que s’ha assignat en el període actual; cal veure quin és el percentatge exacte de retallades del que arribarà el camp.
En el marc actual, Espanya és el tercer beneficiari de la PAC, amb 7.724 milions anuals i 47.700 milions per al 2021-2027.
L’investigador i expert en PAC, Tomás García-Azcárate, afirma, en declaracions a Efeagro, que, “sent optimista”, per evitar la retallada caldria la capacitat als països per presentar projectes suficients.
Segons la seva opinió, la proposta és “contrarevolucionària i un pas enrere”; opina que trasllada “el problemó de Brussel·les als Estats membres”, com ha passat amb els plans estratègics nacionals de l’actual PAC, en què els països tenen més responsabilitat.
Al seu parer, això seria bo si hi hagués “mitjans” a la CE per “corregir” quan un país “varia” i, d’altra banda, el pla estratègic ja ha demostrat les complicacions burocràtiques.
