Els fiscals del Suprem que van intervenir en el judici del procés van insistir que no es pot amnistiar el delicte de malversació als condemnats i fugats per ser “improcedent i contrari a les lleis”, i obren la porta a apartar-se de la causa si el fiscal general vol perdonar la malversació.
Aquesta és la resposta que ja té sobre la taula el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que ahir els va demanar que elaboressin un “informe processal” i “no genèric” com el presentat fa dies, on ja s’oposaven a l’amnistia per malversació.
Els fiscals avancen que en cas que García Ortiz no accepti els seus arguments, “prescindint de l’anàlisi del fet concret i dels arguments jurídics exposats als informes”, aleshores “ho haurà d’ordenar per escrit de manera motivada i fundada”, i a continuació convocar una Junta de Fiscals de Sala.
Tot això perquè els quatre fiscals -Ismael Moreno, Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal- entenen que “la Llei exclou de la seva aplicació els actes de malversació que impliquen un enriquiment personal o un benefici patrimonial”.
Això afecta els quatre condemnats que compleixen penes d’inhabilitació per aquest delicte, que són l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raul Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. I també fa referència a tres dels exiliats, que són l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluis Puig, processats per malversació i desobediència.
Els fiscals expliquen que “resulta indubtable” que tots ells “com a receptors de les despeses van sostreure per si mateixos cabals públics”, per a això “no van recórrer a la conducta passiva de comissió per omissió de consentir que altres sostreguessin, sinó que ells mateixos van sostreure cabals públics en forma de milions d’euros”.
La Fiscalia calcula que la llei podria afectar 486 encausats, set a Lleida
La Fiscalia General de l’Estat ha calculat que la llei d’amnistia pot afectar almenys 486 encausats en 86 procediments penals que s’estan tramitant a diferents jutjats del país, essencialment a Catalunya.
Tot i això, la Fiscalia precisa que no a tots aquests procediments li pot ser aplicable la norma en no estar inclosos alguns delictes en el text legal, com per exemple el d’odi.
Els càlculs del ministeri fiscal se centren en els procediments que continuen tramitant-se en jutjats i tribunals del país, és a dir, no entrarien les causes arxivades o amb condemnes ja complertes, malgrat que en aquest darrer cas també podria tenir efecte l’amnistia en la cancel·lació d’antecedents penals.
Fa mesos, el Govern va calcular que podrien ser 372 persones, Junts va parlar del miler, ERC de 1.500 i Òmnium ho eleva a 1.600.
Després de Barcelona, Girona és la següent província amb més procediments (19) a la seva Audiència Provincial, jutjats penals de Girona i altres a Figueres ia Bisbal d’Empordà; seguida de Tarragona (12), que té causes a localitats com Reus, Tortosa o Valls. Lleida es troba en darrer lloc amb 7 causes, segons la Fiscalia.
El PP demana a Von del Leyen que actuï contra la llei
Dolors Montserrat, cap de llista del PP a les eleccions europees, ha enviat una carta a la presidenta de la CE0, Ursula von der Leyen, per demanar que aquesta institució actuï contra la llei d’amnistia, un cop ha entrat en vigor. A la missiva, Montserrat denuncia que la llei d’amnistia “suposa un atac frontal a l’Estat de Dret a Espanya” amb què el president del Govern “només busca esborrar els delictes (inclosos els de corrupció o terrorisme) a altres polítics a canvi de romandre al poder”.
Ayuso activa el primer recurs al TC
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va anunciar ahir la posada en marxa del primer recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. “El consell de govern de la comunitat ha encarregat al seu servei d’advocats la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat”.
