El Consell Acadèmic per l’acord de claredat “recomana” la figura del mediador internacional però no la considera “indispensable”. En una roda de premsa des de Palau, el president del grup d’experts, Marc Sanjaume, ha explicat l’informe que el Consell ha trasllat aquest dilluns al matí al cap del Govern, Pere Aragonès. Sanjaume ha apuntat que el referèndum podria “perdre força política” si un dels bàndols el veu com una “eina partidista”. El politòleg ha avisat que l’Estat podria “bloquejar” la resolució del conflicte, en cas que un referèndum “final” a tot el territori espanyol rebutgés l’opció majoritària en una consulta “inicial” a Catalunya. Sanjaume ha dit que el TC ha de tenir un “paper fonamental d’àrbitre” i no d'”obstaculitzador”.
El Consell Acadèmic per l’acord de claredat s’ha reunit aquest dilluns al matí amb Aragonès a Palau per entregar-li l’informe que el president va encarregar a l’abril. El document proposa cinc possibles referèndums acordats i dos mecanismes alternatius -un acord polític entre institucions catalanes i espanyoles o unes eleccions plebiscitàries.
El text analitza les propostes establint pros i contres, i alhora indaga en el paper que hauria de jugar en la qüestió el Constitucional. D’aquest subratlla que la jurisprudència contrària als referèndums secessionistes s’ha format a partir de les propostes unilaterals basca i catalana. Un acord entre governs establiria, així, un nou escenari davant del qual l’àrbitre de la Constitució podria tenir una postura diferent.
Finalment, el grup d’experts aposta per un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat. Sanjaume ha apuntat que hi ha casos on s’han aplicat “vies no acordades”. Però el president del grup d’experts ha subratllat durant la roda de premsa que el pacte és la resolució que més “funciona”, ja que totes les parts implicades poden defensar les seves posicions.
Sanjaume també ha indicat que tots els conflictes territorials són “difícils i lents” de resoldre, i que no admeten solucions i vies “úniques i copiades al peu de la lletra” d’altres casos. Sigui com sigui, el Consell Acadèmic s’inclina per un referèndum -l’eina “més comuna”-, i que aquest sigui acordat amb l’ens estatal.
Els experts també manifesten que un acord de claredat ha de ser “inclusiu” de les parts implicades. Però també avisen que la multiplicitat d’actors -sobretot a l’inici- pot dificultar aquest acord. Sanjaume ha parlat de la frontera entre la legitimitat, la viabilitat i la factibilitat del pacte.
“Bloqueig i tirania” de l’Estat
Durant la roda de premsa, Sanjaume també ha alertat d’algunes conseqüències d’aplicar la via referendària. D’una banda, ha advertit que aquest tipus de consultes són “idonis”, tenen una “gran força política” i que s’utilitzen “àmpliament” per resoldre conflictes territorials.
Però que a vegades poden no complir amb la seva funció, i que si un dels bàndols veu el referèndum com un “instrument de part”, no se sent cridat per l’eina, el referèndum ja no compleix les seves funcions i “deixa de tenir força política”.
En segon lloc, Sanjaume també ha admès que els referèndums poden tenir “potencialment” el problema de “bloquejar el conflicte i no resoldre’l”. Una de les vies que proposa el Consell Acadèmic és realitzar un referèndum “inicial” al territori subestatal -és a dir, a Catalunya. I, després, celebrar un segon referèndum “de ratificació o final” al territori estatal -Espanya.
En aquest cas, el conflicte quedaria “bloquejat” si la ciutadania catalana opta per una opció en el primer referèndum, però la societat espanyola n’escull l’oposada en el segon referèndum. Aquí, segons Sanjaume, s’aplicaria una “tirania” de la majoria estatal per damunt de la minoria subestatal.
Mediació internacional
L’informe constata que les institucions internacionals es podrien comportar com a “mediadores del conflicte”, de la mateixa manera que aquest rol també podria recaure en “persones concretes” pel seu prestigi, independència i imparcialitat, si són reconeguts per les diverses parts en el conflicte.
Els experts també indiquen que la mediació per a la resolució de conflictes de tota mena és “cada vegada més present”. I que, en aquest sentit, els conflictes territorials “no haurien de quedar exclosos d’aquesta tendència a l’alça”. Ara bé, preguntat per aquesta qüestió, Sanjaume ha subratllat que la figura de la mediació “és recomanable però no indispensable”.
“L’únic que és indispensable és l’acord”, ha argumentat, si bé ha afegit que si el rol d’una mediació “ajuda” a resoldre el conflicte, sí que és positiu que tingui cabuda en el procés negociador. El president del grup d’experts inclou en aquest rol tant la pròpia Unió Europea com a personalitats reconegudes per les dues parts.
