La cirurgia del càncer de mama està evolucionant cap a un model menys agressiu i més precís adaptat a cada pacient. Un exemple d’això és el consens multidisciplinari sobre el tractament axil·lar del càncer que s’ha presentat aquest dijous en un curs a l’Hospital de Bellvitge. La principal novetat és que els especialistes aposten per evitar les intervencions axil·lars en pacients amb la malaltia en estat inicial, amb tumors de menys de 2 centímetres i receptors tumorals positius. L’objectiu és reduir les seqüeles com el limfedema sense comprometre el control de la malaltia. “Tendim a un tractament més personalitzat i fet a mida per no matar mosquits a canonades”, assenyala Maria Jesús Pla, coordinadora de la Unitat Funcional de Mama.
Aquest canvi de paradigma, el de tenir a un tractament “més dirigit i personalitzat”, és l’eix central del curs bianual de Cirurgia del Càncer de Mama que avui i demà divendres acull l’Hospital de Bellvitge i que reunirà 170 especialistes amb la realització de vuit cirurgies en directe.
“Abans fèiem cirurgia i tractaments molt extensos com si matéssim mosquits a canonades. Ara coneixem molt millor quin tipus de tumor té cada persona i podem ajustar molt més el tractament”, explica la doctora Maria Jesús Pla, coordinadora de la Unitat Funcional de Mama de l’Hospital de Bellvitge – Institut Català d’Oncologia.
Una de les novetats destacades del curs ha estat la presentació d’un consens multidisciplinari en l’àmbit estatal sobre el tractament axil·lar en el càncer de mama, que revisa les indicacions quirúrgiques amb l’objectiu de reduir intervencions innecessàries.
Aquest consens, elaborat amb la participació de 25 experts de 12 societats científiques, s’emmarca en una tendència creixent cap a la desescalada terapèutica, és a dir, aplicar només aquells procediments que aporten un benefici real per a la persona, sense comprometre el control de la malaltia.
Així, els especialistes han consensuat majoritàriament que cal evitar les intervencions axil·lars en els càncers en fase inicial amb millor pronòstic, el que afectaria el 20% dels malalts aproximadament.
“La cirurgia axil·lar, tot i tenir menys complicacions que el buidament axil·lar, pot tenir conseqüències importants, com el limfedema o limitacions de mobilitat en un 3% o 4% dels casos. Per això, cada vegada treballem més per seleccionar millor en quins casos és realment necessària. No es tracta de fer menys per fer menys, sinó de fer exactament el que cada pacient necessita”, afegeix la doctora Prat.
Menys agressivitat, menys seqüeles
Més enllà de la cirurgia axil·lar, aquesta evolució o canvi de paradigma en el tractament del càncer de mama s’ha traduït en una reducció progressiva de les intervencions més agressives, com l’extirpació completa de la mama o dels ganglis axil·lars.
En paral·lel, han guanyat pes tècniques com la cirurgia conservadora i l’oncoplàstia, que permeten extirpar el tumor mantenint l’estètica de la mama, així com nous sistemes per localitzar lesions en fases molt inicials, quan encara no són palpables.
Un tractament “a mida” per a cada persona
El gran canvi, però, va més enllà de la cirurgia. L’estudi molecular dels tumors i l’arribada de de les teràpies dirigides han permès avançar cap a un model de tractament personalitzat, amb decisions adaptades a cada cas.
“El tractament actual és com un vestit a mida: tenim en compte el tipus de tumor, l’edat i el context clínic, i decidim què necessita realment cada persona”, apunta la doctora Pla.
Aquest enfocament multidisciplinari integra cirurgia, oncologia mèdica i radioteràpica, radiologia o anatomia patològica, amb l’objectiu de millorar no només la supervivència, sinó també la qualitat de vida.
Innovació i humanització en l’era de la intel·ligència artificial
El curs posa l’accent en una visió integral del càncer de mama, que inclou totes les fases del procés assistencial: des de la prevenció i el diagnòstic fins als tractaments sistèmics i la cirurgia.
Entre els principals avenços que s’hi presentaran destaquen la cirurgia oncoplàstica avançada, les noves tècniques de reconstrucció, els sistemes de marcatge de lesions no palpables -clau per intervenir tumors detectats en fases molt inicials- o l’aplicació de teràpies dirigides, que milloren els resultats amb menys toxicitat.
