Quan mor un ser estimat podem recordar-lo amb les seves fotos, vídeos o missatges i fins i tot ‘parlar’ amb ell en la nostra ment. Però i si fos capaç de contestar-nos? No hi ha res de sobrenatural en això, sinó una aplicació més de la intel·ligència artificial (IA) no exempta d’interrogants socioètics.
Com si es tractés de desafiar a la mort o de prometre alguna cosa semblant a la vida eterna, la indústria digital de després de la mort ofereix la possibilitat de crear avatars dels qui ja no hi són perquè els usuaris puguin conversar amb ells en temps real, reproduint la seva imatge i veu, només aquesta última o per escrit.
Aquests ‘robots de dol’ es creen a partir de l’empremta digital del mort (contingut en xarxes socials, missatgeries, correus electrònics), que és processada per una xarxa neuronal que aprèn a imitar el seu comportament o manera de pensar.
Cada persona té una manera de viure el dol i aquesta mena de tecnologies poden canviar la manera d’enfrontar-nos-hi. La doctora en Psicologia Belén Jiménez, de la Universitat Oberta de Catalunya, assenyala que és “imprescindible vetllar pel respecte i la dignitat de la persona morta com pel benestar psicològic de l’usuari”. En aquest terreny –agrega– no hi ha respostes de “tot o res”, perquè es tracta d’una qüestió complexa, que depèn de la tecnologia, de la persona que està de dol i dels dissenyadors de l’eina. A més, encara no hi ha gairebé estudis científics. Vídeos conversacionals en els quals la persona grava respostes a preguntes sobre la seva vida, converses amb bots generades per IA amb la veu del mort o només amb text és el que ofereixen en diferents graus empreses com StoryFile, Eterns.Life, Decembre Proyect o You, Only Virtual.
En alguns casos és la persona qui ho prepara tot per a deixar actiu aquest servei després de la seva mort, però també és possible que siguin els seus sers estimats els qui creïn el bot. Els bots poden ser dissenyats des del risc de fer creure a la persona que passa el dol que les respostes que obté són de veritat del seu ser estimat. Aquest ús podria crear des d’una relació de dependència fins a “el patiment provocat per ‘una segona pèrdua’ si desapareix, per exemple per problemes tècnics”. També avisen que un bot pot elaborar respostes que no siguin congruents amb els records que l’usuari tingui del mort, la qual cosa pot provocar frustració o dolor.
Una padrina morta que fa publicitat a la seva neta, entre els efectes ‘nocius’
Un estudi recent de la Universitat de Cambridge analitza tres escenaris hipotètics per a mostrar les possibles conseqüències d’un “disseny descurat” d’aquesta mena de tecnologia i sense unes normes de seguretat. La recerca, encapçalada per Katarzyna Nowaczyk, descriu un escenari en el qual el bot d’una padrina fa a la seva neta un recomanació publicitària, i un altre en el qual un nen s’angoixa perquè la rèplica de la mare morta comença a generar respostes confuses. En el tercer cas un pare deixa per 20 anys un avatar als seus fills. Un comença a rebre una allau de missatges no desitjats i l’altre acaba emocionalment esgotat d’interactuar amb ell però li turmenta el destí del bot. I és que en alguns casos, diu un expert, la indústria digital després de la mort també pot buscar “comercials i no necessàriament terapèutics”.
