El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha celebrat divendres 7 de novembre la 30a edició de la Jornada dels Economistes a la sala La Canonja de la Seu Vella de Lleida, amb el lema Nou entorn, nova competitivitat. El degà de l’entitat, Carles Puig de Travy, ha reivindicat Lleida com a terra de convicció i de futur, cor productiu per la seva potència agroalimentària i la seva innovació en l’àmbit agrícola, logístic i tecnològic, alhora que pot esdevenir un dels pols de creixement sòlid de Catalunya. “Catalunya i Lleida han de trobar la seva pròpia manera de ser competitives”, ha reflexionat. “Ara bé, competitivitat no vol dir només productivitat, formació, innovació o col·laboració, sinó també creació de valor i especialització”, ha remarcat.
En aquest sentit, el degà del Col·legi d’Economistes ha destacat la qualitat del sector agroalimentari, la capacitat d’internacionalització, el compromís de la universitat amb el coneixement, l’arrelament territorial i la irrupció de la indústria en biotecnologia, logística i les energies renovables, alhora que ha apuntat la necessitat d’afegir-hi també les infraestructures, la digitalització i un entorn favorable a la inversió. “Lleida, amb el seu teixit d’empreses familiars, cooperatives i emprenedors, és una escola viva d’economia de proximitat, d’aquella economia que fa país perquè arrela a la terra i cuida de les persones. No tindrem una Catalunya pròspera sense una Lleida forta, dinàmica i connectada”, ha afegit.
L’acte, al qual han assistit una setantena de persones, ha estat inaugurat per Maria Alba Zaragoza, nova presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida, i Eduard Cristóbal, degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida.
Larrosa ha afirmat que “Lleida és capital agroalimentària de serveis i és una de les terres que lidera el creixement econòmic de Catalunya”. Així doncs, ha fet balanç del seu mandat i ha posat èmfasi en la reducció de fins a quatre punts de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’aprovació de les ordenances fiscals, la construcció de més de 10.000 habitatges, la preparació del pressupost municipal i l’ordenança d’impuls econòmic de Lleida que vol reduir a la meitat els terminis dels tràmits municipals en els projectes estratègics, alhora que espera construir “una Administració més àgil, facilitadora i capaç d’acompanyar el desenvolupament en inversions de les empreses”. No obstant això, ha fet una nova crida a la necessitat d’un model de finançament més just i més eficaç per a les administracions locals i, en especial, per a la capital de Lleida.
Per la seva banda, la presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Maria Alba Zaragoza, ha recordat les grans transformacions en agricultura i indústria o la transició verda, així com l’impacte de la tecnologia i la globalització durant els darrers trenta anys a Lleida. “El futur ens demana ara coneixement i humanitat, innovació però amb criteri i valors”, ha assegurat.
El degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida, Eduard Cristóbal, ha aprofundit en l’esperit de col·laboració i intercanvi de perspectives entre l’acadèmia i el món professional en un context econòmic que cada vegada és més global i competitiu. En la seva opinió, “la universitat ha de ser un dels motors que faciliti la innovació d’un nou entorn d’una manera competitiva.” Així doncs, ha emplaçat a definir i implementar estratègies que millorin la competitivitat territorial, fomentin la digitalització, la innovació i les polítiques públiques que impulsin el sector econòmic del territori i la formació per a l’economia del coneixement i la innovació.
