Aturar i revertir la degradació del sòl ha de ser una prioritat per mitigar el canvi climàtic i aturar la pèrdua de biodiversitat. Amb aquest objectiu, un grup de científics proposa reduir el malbaratament d’aliments o aprofitar el potencial sostenible dels oceans.
Un article que publica ‘Nature’ obre nous camins en quantificar l’impacte que el 2050 tindria la reducció del malbaratament d’aliments en un 75% o la maximització de la producció sostenible d’aliments procedents de l’oceà.
A més, suggereix l’objectiu “ambiciós però assolible” de restaurar el 50% de les terres per al 2050 (actualment el 30% per al 2030), indica en una nota la Convenció de Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (Unccd).
Els investigadors, encapçalats per Fernando T. Maestre de la Universitat Rey Abdullah (Aràbia Saudita), proposen maneres d’utilitzar els sistemes alimentaris per aturar i revertir la degradació del sòl i consideren que fer-ho ha de ser una prioritat mundial.
Segons l’estudi, “unes reformes ràpides i integrades centrades en els sistemes alimentaris mundials poden fer que la salut del sòl passi de la crisi a la recuperació i garantir un planeta més saludable i estable per a tots”.
Els investigadors proposen reduir el malbaratament d’aliments en un 75%, cosa que podria alliberar aproximadament 13,4 milions de quilòmetres quadrats de sòl.
L’article assenyala que uns 56,5 milions de quilòmetres quadrats de terres agrícoles (cultius i pastures) s’utilitzen per produir aliments. Aproximadament el 33% de tots els aliments produïts es desaprofiten, d’ells el 14% es perd després de la collita a les granges; el 19% a les etapes de venda al detall, serveis d’alimentació i llars. L’estudi fa referència a la llei aprovada el gener passat a Espanya contra el malbaratament alimentari.
D’altra banda, els científics indiquen que la restauració del 50% de les terres degradades mitjançant pràctiques de gestió sostenible del sòl equivaldria a la restauració de 3 milions de quilòmetres quadrats de terres de cultiu i 10 milions de terres no cultivables.
Entre les mesures proposades també figura integrar els sistemes alimentaris terrestres i marins. Mentre la carn vermella produïda de manera no sostenible consumeix gran quantitat de sòl, aigua i pinsos, el marisc i les algues són alternatives sostenibles i nutritives. Els experts advoquen per substituir el 70% de la carn vermella produïda de forma insostenible per productes del mar d’origen sostenible, com ara peix i mol·luscs silvestres o de piscifactoria, d’aquesta manera s’estalviarien 17,1 milions de quilòmetres quadrats de terra que actualment s’utilitza per a pastures i pinsos per al bestiar.
