Els Mossos han alertat d’un augment de les ciberestafes coincidint amb el període nadalenc, que també inclou el Black Friday i el Cyber Monday. En una entrevista amb l’ACN, Roger Sales, cap de la Regió Policial Virtual, ha indicat que des de la pandèmia els fraus digitals han crescut significativament perquè la gent ha començat a “estar més connectada”.
Així, ha dit que “per Nadal l’estafa específica vinculada a les compres per internet es dispara”. Per això, ha recomanat a la ciutadania “ser desconfiats”. L’any passat durant les festes es van comptabilitzar 5.519 estafes digitals. Les més habituals inclouen càrrecs bancaris desconeguts i fraus en compres per internet o a través de les xarxes socials.
Les estafes virtuals han mantingut una tendència creixent. El 2023 se’n van registrar a Catalunya 79.415; el 2024, la xifra va ascendir fins a 80.913 casos; i fins al 30 de novembre d’aquest 2025, se n’han comptabilitzat 73.489.
En el cas de la demarcació de Lleida, el Balanç de criminalitat que elabora el Ministeri de l’Interior assenyala que l’any 2023 hi va haver 4.745 infraccions penals registrades relacionades amb la cibercriminalitat (phising, suplantació d’identitat, etc). El 2024 van baixar un 10,2%, fins a les 4.263 infraccions, tot i que representaven un 61% més que cinc anys abans (2019).
Segons les dades del Ministeri de l’Interiori, però, aquest 2025 ha tornat a pujar el nombre de casos, ja que entre l’1 de gener i el 30 de setembre s’han registrat a Lleida 3.293 infraccions relacionades amb la cibercriminalitat, un 2,3% més que en el mateix període de l’any anterior.
El cap de la Regió Policial Virtual dels Mossos explica que unes de lles ciberestafes més habituals són les que estan vinculades amb transaccions comercials que es produeixen per internet, incloent-hi inversions i compres i vendes, tant en pàgines web legítimes com en espais fraudulents. En aquest apartat s’hi inclouen també les estafes que tenen lloc a través de les xarxes socials i que, segons Sales, han proliferat en els darrers anys perquè els delinqüents publiquen anuncis enganyosos de productes concrets. D’altra banda, hi ha els càrrecs bancaris a targetes, comptes corrents o per Bizum, dels quals la víctima no té ni idea del seu origen, i que, segons Sales, arriben a representar el 60% del total.
En tercer lloc, es troben les suplantacions, i finalment, entre els fraus virtuals més habituals també hi ha el ‘phishing’, l’’smishing’ o el ‘vishing’, és a dir, aquelles pràctiques que impliquen rebre un correu electrònic, un missatge o una trucada que donen peu a un engany i acaben amb un càrrec bancari.
Adults de 46 a 64 anys, les víctimes més habituals
Els principals afectats són adults d’entre 46 i 64 anys, un segment poblacional “que està molt connectat i té un poder econòmic que els permet fer compres per internet”.
El cap de la Regió Policial Virtual també alerta sobre nous mètodes: “Fins ara, el dolent tenia les teves credencials d’usuari i feia el càrrec a la teva targeta bancària, però ara, amb el segon factor d’autenticació, el que fa és contactar directament amb tu, fent-se passar pel teu banc i enganyant-te perquè els facilitis aquest codi per poder fer ells la transacció”, relata.
D’altra banda, cada cop s’integra més la IA. Així, en els darrers temps han proliferat vídeos falsos on un personatge famós anima la ciutadania a fer una inversió.
Per prevenir fraus, els Mossos recomanen no comprar a partir d’enllaços rebuts per missatge o mail, comprovar que la pàgina comenci per “https”, revisar la política de devolució i utilitzar targetes de prepagament.
