Viatjar s’ha convertit en una activitat que no entén d’edats. L’enquesta Changing Traveller Report 2025 revela que una mica més de la meitat dels espanyols planegen viatjar enguany, tant dins com fora de les seves fronteres. Si es creua aquest percentatge amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que destaquen que un terç dels espanyols no es pot permetre unes vacances, sembla quedar clar que, probablement, l’únic fre als viatges és l’economia. L’edat, per descomptat, no ho és, d’acord amb les dades recollides per Statista, que evidencien que, en el quart trimestre de 2022, el 12 % dels viatges protagonitzats per espanyols es van acumular en la franja de 65 anys o més. De fet, gairebé 8 de cada 10 persones de més de 55 anys viatgen per oci, segons el IV Baròmetre del consumidor sènior. I aquest grup ja lidera el pressupost per viatge, de manera que avança els mil·lennistes. No en va, el 60 % de la despesa a Espanya ja la generen els sèniors, que contribueixen al 25 % del producte interior brut (PIB) del país, segons el mateix baròmetre.
Les persones grans s’ho volen passar bé, tot i que també tenen particularitats i necessitats que no sempre s’estan atenent des del sector turístic. “L’accessibilitat i les condicions dels espais d’allotjament i visita són les primeres que et passen pel cap, però n’hi ha d’altres, com les noves característiques d’impersonalització i dependència de la tecnologia en els serveis turístics i de tota mena, que els poden afectar”, explica Pablo Díaz Luque, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup NOUTUR.
Què busquen els boomers a l’hora de viatjar
Malgrat que cada persona és un món i no es pot generalitzar, les persones grans “no són amigues de les presses ni de les massificacions i fugen dels apartaments turístics sense atenció humana en la recepció o que tinguin banys no adaptats”, explica l’expert, que esmenta que “per això estan disposades a pagar més per uns serveis més personalitzats i dedicats en restauració, allotjament i guia de les experiències”.
Es comprèn, doncs, que gastin més que els joves, tradicionalment vinculats a una forma de turisme més econòmica. Però, en paral·lel, es trenca el mite que es té de les “persones grans viatgeres”: un grup de l’IMSERSO que gaudeix de les seves vacances en temporada baixa, atrets pels preus baixos i l’oportunitat de visitar destinacions de costa o d’interior menys massificades. “S’acostuma a afirmar que aquests turistes prefereixen els viatges pròxims als llunyans i exòtics, i els planificats i de pressupost tancat als més lliures i de possibles despeses menys controlades”, destaca el professor. “Tanmateix, també s’esmenta que els seus viatges són de més despesa mitjana i més comoditats, o que certes destinacions occidentals d’alta cultura (Itàlia i França) són les seves predilectes a escala internacional, però també n’hi ha de més llunyanes i exòtiques que els resulten atractives si estan ben planificades i amb estàndards occidentals (com el Japó o Turquia)”, revela el professor Díaz, apuntant a una aparent contradicció.
Hi ha edatisme en el turisme?
Si la imatge que es té dels viatges en baby boomers sembla un clixé, la realitat és molt diferent. El sector turístic s’està prenent de debò el poder adquisitiu i les ganes de viatjar de les persones grans i, amb cada vegada més freqüència, ofereix productes enfocats a aquest segment. “Més que inexistència d’aquesta oferta, es pot dir que l’oferta destinada a altres generacions destaca per sobre de la dedicada als turistes de més edat. No han estat la generació més viatgera comparativament i fins ara no se’ls veia com un segment de mercat tan interessant, però això està canviant”, subratlla Pablo Díaz.
En aquest sentit, les propostes urbanes i culturals sembla que tenen gran pes entre les persones grans. “Valoren les tradicions culturals, l’art, la història i la gastronomia. El turisme de salut i wellness en general és molt atractiu per a una bona part d’aquests turistes, i, a mesura que avancen en l’edat, aquesta tendència creix”, apunta. A més, “prefereixen el tracte humà i personalitzat que no pas el tecnològic i mancat d’autenticitat”, afegeix, per la qual cosa les agències de viatges poden jugar un paper molt important en la creació de productes i serveis específics per a les persones grans. “Les destinacions i empreses que realment estiguin interessades en aquesta mena de turistes han de dissenyar estades, productes i experiències especialment per a ells, amb atenció en el tracte i els detalls”, assenyala.
Malgrat això, el gran repte no sembla estar tant en la paquetització dels viatges i la seva distribució, sinó en l’adaptació de les destinacions perquè puguin ser visitades per aquest col·lectiu en condicions de seguretat i comoditat. “Les destinacions de naturalesa, per exemple, han d’estar adaptades amb rutes molt accessibles. Les destinacions de platja i costa també es fixen en aquest nínxol amb platges accessibles i zones d’exercici per a aquestes edats”, remarca. Una tasca que ha de liderar el sector turístic en primera persona, atès que genera el 13 % del PIB del país, amb un valor de mercat superior als 200.000 milions d’euros, segons dades de Statista.
“Cal conscienciar el sector de dues maneres. Una, per una qüestió moral i ètica pel que fa a quina mena de societat volem i l’atenció que es mereix aquesta generació tan esforçada i que tants èxits socials va aconseguir. La segona ve per la creixent rellevància en xifres de negoci que aquesta població representa i de les necessitats similars que tindran en un futur generacions que seran molt interessants d’atendre”, conclou l’expert sobre un fenomen que cal prendre’s seriosament no tant per una qüestió de negoci, que també, sinó d’inclusió social i lluita contra l’edatisme.
