L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Lleida no només fa una funció de retornar en bones condicions al riu l’aigua que hi arriba via clavegueres sinó que també serveix per produir biogàs. El 90% es fa servir per la producció de llum, el 2% per als vehicles i si prospera una investigació d’R+D+I que tenen en marxa Aqualia i la San Miquel conjuntament amb ‘partners’ de cinc països més també podria dedicar un 0,5% d’aquest biogàs a produir cosmètics.
Aquest projecte europeu, dotat amb 10 milions d’euros i que compta amb socis del Regne Unit, Alemanya, Suïssa i Espanya, entre universitats com la de Valladolid o diversos centres de recerca, podria donar una altra funció a part del biogàs que es fa a la depuradora. Jordi Palatsi, el cap de planta, explica que a la depuradora hi ha uns microorganismes que “mengen metà” i generen ectoïna. Explica un dels investigadors que a base d’exercir una “pressió osmòtica elevada”, els bacteris generen un element per protegir la seva paret cel·lular que té propietats hidratants, antioxidants i reafirmants. Es diu ectoïna i pot servir per a produir cosmètics perquè és molt apreciat entre la indústria del sector. És un producte “d’alt valor afegit” que pot tenir un cost de 1.000 euros el quilo. Per aconseguir que els microbis la generin, els investigadors els “estressen i desestressen” perquè produeixin l’ectoïna amb l’objectiu que es pugui extreure per dotar d’aquest element la indústria de la cosmètica. “És economia circular”, explica un dels responsables del projecte, que posa com a exemple que algunes cremes solars es poden nodrir de l’ectoïna. Per això s’ha patentat aquesta forma d’extreure-la i si tira endavant seria una “patent” sorgida del laboratori d’Aqualia a Lleida.
Aquesta investigació es tira endavant amb personal propi i amb els ‘partners’ del projecte europeu Cheers i en un perídode de dos anys s’haurà de determinar si és factible i si és possible “escalar” en la iniciativa, segons explica Jaume Giribet, d’Aqualia.
