El Tribunal de Comptes Europeu alerta que les emissions contaminants del sector del transport “no hagin disminuït substancialment” des del 2010. “Malgrat les grans ambicions i els estrictes requisits, la majoria de vehicles convencionals continuen emetent tant CO2 com fa 12 anys”, apunten els auditors en un informe publicat aquest dilluns. Al mateix temps, el document veu els combustibles fòssils alternatius -com els biocarburants o l’hidrogen- com una opció “encara incerta”. En aquest sentit, parlen del vehicle elèctric com la principal opció per assolir l’objectiu de zero emissions i insten les institucions a adoptar “mesures urgents” per garantir la producció d’aquests automòbils a Europa i fer front a la dependència estrangera.
Si bé els auditors reconeixen que els motors dels vehicles actuals són més eficients, assenyalen que aquest avantatge “es veu contrarestat per vehicles que són més pesats”. “Els motors necessiten més potència per arrossegar aquest pes”, indiquen.
En paral·lel, apunten que els vehicles híbrids endollables -els quals es pensava que podrien oferir un abandonament gradual del vehicle convencional de combustió- encara són considerats “de baixes emissions” i no “zero emissions”.
Al mateix temps, els auditors creuen que l’informe publicat aquest dilluns posa de manifest “la manca d’un full de ruta clar i estable” que abordi els problemes a llarg termini del sector. Sobre això, subratllen que la producció derivada dels combustibles alternatius “és insuficient” i que aquests “encara no són econòmicament competitius”.
Més autonomia
En l’informe, el Tribunal de Comptes assenyala que Europa fabrica menys del 10% de les bateries en l’àmbit global i, alhora, la gran majoria d’aquestes les produeixen empreses no europees. “Els auditors constatem que la indústria europea de bateries va endarrerida respecte a la competència mundial”, resumeixen.
En el mateix sentit, lamenten que el cost de les bateries fabricades a la UE és encara “més elevat del previst”, un fet que “inevitablement afecta a la seva competitivitat envers altres actors mundials”. A proposta d’això, creuen que, “si la capacitat i la competitivitat de la UE no creix significativament, es corre el risc que la revolució de l’automòbil elèctric a Europa depengui de les importacions i vagi en detriment de la seva indústria”.
Finalment, consideren que el nombre de punts de recàrrega encara són “escassos i distants entre si”, concentrats majoritàriament tan sols a França, Alemanya i els Països Baixos. “Viatjar per Europa en cotxe elèctric encara està lluny de ser una tasca senzilla”, lamenten, tot subratllant la importància d’ampliar el parc de carregadors per evitar que la manca d’infraestructura “esfondri l’aposta pel cotxe elèctric”.
