Els arbres gegants resisteixen la sequera millor del que s’esperava. Així ho indica un estudi publicat a la revista ‘Science’ que ha analitzat 38 arbres d’espècies pròpies de la selva tropical del Borneo malaisi amb alçades d’entre 7 i 71 metres. La investigació, liderada per la Universitat d’Exeter i amb la participació del CREAF, mostra que els arbres tropicals més alts del món són capaços de transportar aigua fins a les seves branques més altes tan bé com arbres de pocs metres d’alçada, al contrari del que es pensava fins ara. Per compensar la seva alçada, aquests gegants han adaptat els conductes per on circula l’aigua i les seves fulles suporten millor la deshidratació.
Els investigadors també destaquen la importància d’aquests arbres gegants, ja que l’1% dels arbres més alts emmagatzema més de la meitat del carboni acumulat a la vegetació dels boscos tropicals.
D’acord amb el CREAF, fins ara es creia que els arbres més alts no eren tan eficients transportant l’aigua fins a les branques més elevades i que, per això, eren més vulnerables a les sequeres que els seus homòlegs més baixos, però els resultats qüestionen aquesta teoria científica.
En comparar els arbres més baixos amb els més alts, els investigadors van comprovar que tots dos grups responien de manera molt similar a la sequera, independentment de la seva alçada. Segons mostren els resultats de l’estudi, el secret està en l’adaptació dels conductes, que fan ascendir l’aigua des de les arrels, i les fulles. En els arbres més alts, els conductes per on circula l’aigua es van eixamplant a mesura que baixen des de la capçada fins a la base del tronc, de manera que el líquid hi pot circular amb més facilitat.
A més, les seves fulles triguen més a deshidratar-se i poden esperar més temps que hi arribi l’aigua. «Ho aconsegueixen modificant la concentració de compostos dissolts a les seves cèl·lules, com ara sals i sucres, per retenir més aigua», explica Maurizio Mencuccini, investigador ICREA al CREAF i coautor de l’estudi.
Segons el CREAF, les estratègies que s’han identificat en aquests arbres gegants podrien ser comunes en altres espècies d’arbres que assoleixen grans alçades, inclosos els boscos mediterranis. «Tot i que encara no està clar si les fulles funcionen igual, caldrà ampliar la recerca a més tipus de boscos», apunta Mencuccini.
L’equip de recerca va incloure el Departament Forestal de Sabah (Malàisia), el Centre d’Ecologia i Hidrologia del Regne Unit i la Universitat d’Aberdeen, a més d’institucions de la República Txeca, Espanya, el Brasil i els Estats Units. L’estudi va ser finançat pel Consell de Recerca del Medi Natural (Natural Environment Research Council) de la Gran Bretanya.
