L’exconsellera Meritxell Budó (Barcelona, 1969) és alcaldessa de la Garriga (Vallès Oriental) per Junts i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Conversem amb ella sobre els reptes del món local, com la falta de finançament o la cerca de l’equilibri territorial.
-És presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) des del setembre del 2023. Quin balanç en fa?
Bé, doncs jo crec que vam entrar a l’entitat i com en tota legislatura vam dibuixar un full de ruta amb quatre eixos que havien de definir el nostre ple de mandat, amb unes accions per poder assolir els nostres objectius. Al setembre estarem a l’equador del mandat i m’atreveixo a dir que estem gairebé amb els objectius encarrilats perquè donin el fruit necessari.
-Quins són aquests quatre eixos?
El primer és el municipalisme, la defensa del món local en tots els àmbits: volem posar en valor el polític local, dignificar la seva tasca, apoderar-lo. En segon lloc, hi ha la transició ecològica per acompanyar els ajuntaments. El tercer és l’equitat social i territorial, molt orientat a l’arrelament i a evitar el despoblament del món rural, i el quart, i últim, és la internacionalització amb un pla estratègic per aconseguir que les lleis que es decideixen a Europa apliquen directament als municipis.
-Va assumir el càrrec amb Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Hi ha hagut un canvi de govern i ara aquest està liderat per Salvador Illa. Ha tingut algun impacte en el dia a dia de l’ACM?
No. A Pel que fa a la relació amb l’entitat municipalista i concretament la que jo represento sempre hem treballat amb lleialtat els governs de la Generalitat perquè sempre hi ha d’haver una entesa entre el món local i el govern del teu país. Per tant, el canvi de govern suposa reiniciar relacions, òbviament, perquè hem hagut de conèixer els nous consellers, les noves conselleries, quines són les seves prioritats i quins són els seus projectes perquè sempre apliquen directament al món local. La relació de lleialtat entre uns i altres hi és perquè el país no pot pretendre que sigui d’una altra manera.
-La manca de pressupostos de la Generalitat pot afectar el món municipal?
No crec que sigui tant la manca de pressupostos que afecti el món local. No és la primera vegada que no hi ha pressupostos. Això no val d’excusa per no poder fer un acompanyament al món local. El problema del món local i del finançament és un altre. Patim un infrafinançament crònic i sostingut en el temps, que fa que no ens puguem desenvolupar amb totes les polítiques públiques i amb tota la qualitat de polítiques públiques que voldríem i que tindríem capacitat de fer si no patíssim aquest infrafinançament. Nosaltres demanem que es resolgui el tema del finançament local més enllà que hi hagi o no hi hagi pressupostos de la Generalitat. Aquest acompanyament hi ha de ser, des del govern de l’Estat i des del govern de la Generalitat.
-Fa anys que els ajuntaments es queixen de manca de recursos per desenvolupar els seus projectes. Està canviant o troba que encara queda molt camí per recórrer?
El tema del finançament no està resolt perquè ha de ser un tema estructural. La llei que garantia i que regulava el finançament local és una llei del 2004 que a avui dia és obsoleta. Fa més de 20 anys que està vigent i que no s’ha canviat. Paral·lelament, ens estan aplicant unes regles fiscals que castiguen les entitats locals i ens tracten com administracions menors d’edat i això és el que nosaltres demanem que es canviï. Volem donar la nostra opinió en com s’ha de repartir el dèficit, ja que se’l queda pràcticament tot l’Estat. Del 2,5% un 2,4% se’l queda l’Estat, un 0,1% les comunitats autònomes i un 0% el món local. Nosaltres volem que es resolgui això. Les regles fiscals que ens marquen com hem de gestionar i ens castiguen als que gestionem bé són del tot injustes. Això és el que ens està ofegant en els ajuntaments, a banda de totes les competències que no ens són pròpies, però que estem executant perquè altres administracions supramunicipals no executen.
-A Catalunya hi ha dues associacions de municipis. S’han plantejat en algun moment anar juntes i establir sinergies entre les dues entitats?
Jo no hi era quan es van crear, però el que puc dir és que són dues entitats amb unes característiques diferents, amb uns àmbits d’actuació diferents i avui dia el que tenim clar tant l’una com l’altra és que no estem parlant de cap tipus de fusió, però sí que estem parlant d’unitat d’acció municipalista en certs temes que afecten a totes les ciutats i pobles de Catalunya i atots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya de manera directa o indirecta. En aquest sentit, des de la Federació de Municipis i l’ACM estem treballant conjuntament, com per exemple amb el tema del finançament, on estem fent unitat d’acció política.
-Vostè ha format part del govern de la Generalitat com a consellera de la Presidència i portaveu. Es té en compte als municipis?
Crec que depèn del govern que hi ha i de la mirada que tingui del país ho té més o menys en compte. Potser hi ha mirades polítiques que miren el país amb un conjunt i que, per tant, busquen una equitat territorial i treballen per garantir l’arrelament, per evitar el despoblament o per garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos serveis, drets i deures, i potser hi ha altres governs que tenen una altra mirada, més centrada en una àrea metropolitana i en una Barcelona país. A mi, personalment, m’agrada més la mirada de la Catalunya país amb una Barcelona com a capital que lideri tota la resta del país, però que treballi en conjunció i en coordinació amb la resta del país.
-Amb la pandèmia, la gent va optar per marxar del centre de les ciutats i anar a viure a poblacions més petites. S’ha aconseguit fixar la població a les zones rurals i s’han millorat els seus serveis?
No ha canviat prou. Crec que encara no podem parlar de canvi i el que sí que ens estem trobant és un fenomen en el qual la gent té relació laboral amb Barcelona, però alhora cada vegada tenen menys capacitat de poder viure-hi i, per tant, hi ha una migració cap a les segones i terceres corones de la ciutat. Crec que ara mateix el moviment poblacional bàsicament és aquest i no pas el fet que la gent, arran de la pandèmia i de veure que podien desenvolupar la seva vida professional a altres llocs del país, anessin més lluny, ja que aquests moments encara no tenim un país equilibrat en el qual es pugui desenvolupar amb tota plenitud de serveis el projecte de vida. I em refereixo a tenir accés a la sanitat, a l’educació, a la connectivitat, a les infraestructures o al transport. Tot això que encara no tenim avui prou garantit en el nostre país és el que en aquests moments està dificultant aquest arrelament que alhora és necessari i imprescindible pel país.
-Buscant aquest equilibri territorial, que tan important és l’impuls de l’Estatut dels Municipis Rurals?
Si s’aplica bé i ho fem bé és cabdal. Però ho hem de fer bé.
-I com s’aconsegueix això?
Escoltant la veu experta en això, que és el món local i els petits municipis. Des de les entitats municipalistes hem estat treballant per garantir que aquest estatut realment doni resposta a allò que realment necessiten els municipis rurals. Que no sigui una cosa de quedar bé i de dir-nos que tenim un estatut fantàstic i meravellós, sinó que realment, a l’hora d’aplicar-lo, sigui útil per transformar la realitat d’aquests municipis.
-La Generalitat ha doblat la partida del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), amb més recursos a Lleida i l’Alt Pirineu. Estan satisfets amb aquest augment?
Com a alcaldessa que soc crec que han fet una bona eina del PUOSC. És important aquesta col·laboració del govern amb els governs locals a nivell d’inversió i de projectes. Quan estava de consellera de la Presidència, durant el nostre mandat, vam poder recuperar aquesta eina tan necessària, amb 250 milions d’euros, amb unes altres circumstàncies que feien que tingués uns condicionants determinats. Celebro que el govern actual hagi pogut salvar aquests condicionats i hagin fet unes aportacions directes als municipis per poder invertir via PUOSC amb aquests 500 milions. Nosaltres demanem al Govern que garanteixi que els recursos que es puguin destinar en aquesta legislatura es puguin invertir, ja que els alcaldes i les alcaldesses tenim els projectes sobre la taula i necessitem aquest cofinançament.
-Quina importància tenen entitats com la Diputació de Lleida o els consells comarcals pels alcaldes i municipis?
De suport imprescindible. Els consells comarcals solen tenir les competències amb serveis socials de tots aquells municipis de menys de 20.000 habitants. Per tant, la gran majoria de municipis de Catalunya estan prestant els serveis socials a través dels consells comarcals. Són estructures totalment necessàries de suport i coordinació de feines pels ajuntaments. I les diputacions no cal dir-ho. Cada diputació ve a ser com l’ajuntament dels ajuntaments de cada demarcació i fan aquest acompanyament i finançament amb recursos tècnics, econòmics i humans fent una feina imprescindible. També amb la preservació d’infraestructures terrestres, de carreteres i tot el manteniment que fan. Si els ajuntaments patim un dèficit de finançament crònic, no cal dir que els consells comarcals estan a l’UCI i, per tant, s’ha de resoldre el seu finançament manera urgent perquè són necessaris i imprescindibles.
-A les terres de Lleida, projectes de transició energètica com Nova Tracjusa o la planta de biogàs de la Sentiu estan a l’ordre del dia i generen polèmica.
Com a país el que hem de dir és si volem o no volem fer la transició energètica. Si volem tenir autonomia energètica o volem ser dependents. És a dir, hem de decidir si volem un país amb implantació de plantes fotovoltaiques o molins de vent on en funció dels recursos naturals que hi hagi es puguin obtenir les energies renovables o si volem un país en el qual ens travessin només línies de molt alta tensió, però que continuem sent dependents energèticament de l’Aragó o d’on pertoqui. Jo, personalment, aposto per un país que tingui sobirania energètica. I per tenir-la, i a més a més fer-ho amb fons renovables, cal que passin coses i cal implantar certs elements en el territori. Hem de veure que si les coses es fan ben fetes l’impacte ambiental és mínim, però, en canvi, la transformació com a país és enorme.
