Els efectius del cos d’Agents Rurals han denunciat enguany, de l’1 de gener fins al 18 de setembre, un total tres persones per l’ús indegut de detectors de metalls (dues a l’Urgell i una a les Garrigues), mentre que han fet fins a set inspeccions (tres a l’Urgell, dues al Segrià, una a la Noguera i una altra a les Garrigues). Es dona el cas que durant tot el 2023 van fer dues sancions (una a la Segarra i una altra al Pallars Sobirà) i el nombre d’inspeccions va ser d’11 (quatre a la Segarra, tres al Pallars Jussà, dues a la Noguera, una a l’Urgell i una al Pallars Sobirà).
Segons explica l’agent rural especialista en patrimoni cultural, Adam Picón, “actualment, podem provar dues motivacions per les quals es fa servir un detector de metalls. Per un costat, hi ha persones que ho utilitzen com un tema lúdic amb el qual busquen petites peces que no tenen un valor especial i quan en troben és com un premi, ja que després la intenten identificar. D’altra banda, hi ha qui busca el lucre i va a llocs amb un interès arqueològic i històric”. Així mateix, assenyala que “en moltes ocasions la línia que separa les dues activitats és estreta, sobretot perquè hi ha plataformes de venda per Internet, com Wallapop, on es pot vendre el que han trobat”.
En aquest sentit, Picón indica que “cal tenir en compte que la problemàtica més gran que trobem a la demarcació de Lleida és sobre els jaciments arqueològics, ja que hi ha molta zona agrícola i no tot ha estat excavat o està visible. A més, els terrenys agrícoles faciliten la recerca en ser espais tranquils. Aquí també es poden trobar moltes restes de la Guerra Civil i això també suposa un atractiu”. De fet, en les inspeccions que porten a terme els efectius del cos “mirem a veure les condicions en les quals es troba aquesta persona, ja que el material arqueològic i històric és d’interès i domini públic i, per tant, no es pot apropiar”.
Alhora, Picón també indica que, “a diferència d’altres comunitats autònomes en les quals s’ha regulat l’activitat, a Catalunya per fer intervencions arqueològiques amb prospecció s’ha de necessitar una autorització de Patrimoni amb el corresponent projecte i una anàlisi de la metodologia, entre altres, més el permís del propietari del terreny en qüestió on es farà”. I pel que fa a les sancions, recorda que poden administratives, és a dir, multes que van des dels 300 fins als 6.000 euros, o penals amb fins a tres anys de presó per un delicte el qual està regulat també per la llei de patrimoni cultural català.
Finalment, explica que “el perfil de persones que fan servir detectors de metalls és molt ampli, ja que hi ha joves que ho descobreixen a través de les xarxes socials fins a gent gran que ho ha fet gairebé tota la vida. Encara que són més els que tenen entre 30 i 50 anys”. Tot i això, “s’ha de reconèixer que la majoria ho fan servir a escala lúdica són aficionats que passen una estona al medi natural i als quals no se’ls pressuposa cap afany de lucre”, manifesta.
Malgrat tot, Picón admet que “després de la pandèmia es va produir una redescoberta del medi natural i, per tant, les sancions que fem serien com la punta de l’iceberg. S’ha de dir que tant a la web del Departament de Cultura com a la dels Agents Rurals es pot trobar molta informació al respecte per tal de no cometre un delicte”, conclou.
