Ara que Sixena torna a ser notícia per la sentència que obliga a entregar les pintures del MNAC em ve al cap una pregunta. I va de l’altre litigi de Sixena, el que l’exministre Íñigo Méndez de Vigo, en funcions de Conseller de Cultura amb la Generalitat intervinguda pel 155, es va encarregar de finiquitar el desembre del 2017 deixant via lliure al trasllat de les 44 obres del Museu de Lleida. El Govern no va poder presentar-hi recurs perquè tenia les funcions usurpades per l’Executiu de Mariano Rajoy i les obres van emprendre un camí sense retorn. Posem-hi una mica de context. La Generalitat va comprar aquestes obres entre l’any 1982 i el 1994 quan les monges que habitaven el monestir de Sixena van tancar portes i es van traslladar a Valldoreig. El bisbe Malla va convèncer el Govern perquè ho fes. Tant les 44 obres que ja estaven al Museu de Lleida, comprades ja l’any 82, i les 53 que es van dipositar al MNAC. D’aquestes últimes en va autoritzar el retorn l’exconseller Santi Vila però la resta no van marxar fins el desembre del 2017. En definitiva, la Generalitat va pagar uns 50 milions de pessetes de l’època per comprar aquest patrimoni en diverses entregues. Anys després, el 2015, una sentència d’un jutjat d’Osca va determinar que aquestes obres eren de Sixena i que s’havien de tornar però del que va pagar la Generalitat no se n’ha dit gairebé res. És a dir. Que el Govern es va gastar 50 milions de l’època, que als anys vuitanta no eren pocs, i aquests diners és com si no haguessin existit. És com si algú es comprés un pis de 200 metres quadrats pagats al comptat i anys després diguessin que aquesta compra no va existir i que el pis s’ha de tornar al constructor. I els diners que es van pagar, què? Doncs res. Que no estaria malament que algú comencés a pensar a qui reclamar aquests 50 milions de pessetes de l’època (amb interessos, és clar). Qui sap si hi hauria sort. Posats a fer, si tot s’ha de solucionar amb el paper timbrat potser que Lleida i Catalunya també jugui les mateixes cartes. Al capdavall l’art de Sixena ja no tornarà més però aquests diners anirien prou bé al món de la cultura. Per comprar obres o per restaurar-les, per exemple.
Sessió: No iniciada
