El 27 d’abril de 2023 el Congrés dels Diputats va aprovar la primera llei estatal integral sobre el dret a l’habitatge per 176 vots a favor i 167 en contra. Aquest marc legislatiu va crear el mecanisme per declarar zones de mercat residencial tensionat on poder establir limitacions dels lloguers i contenció de les rendes. També es va definir el concepte de gran tenidor la persona física o jurídica titular de més de deu immobles urbans d’ús residencial o d’una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial. Aquesta llei també estableix principis per protegir i ampliar els parcs públics d’habitatge, i reforça la seva destinació a persones amb dificultats d’accés al mercat. També va modificar la normativa de l’IBI per permetre als ajuntaments incrementar el recàrrec sobre els immobles d’ús residencial desocupats. Igualment es van modificar les normes processals perquè, en determinades circumstàncies de vulnerabilitat es reforcessin els “mecanismes d’intermediació”. Però de sobte salta el cas Maricarmen, una senyora de prop de noranta anys que tota la vida havia viscut en un pis de lloguer del qual volien desnonar perquè el contracte de renda antiga que tenia només es podia renovar en dues ocasions i Maricarme era la tercera successora de l’arrendament. L’escàndol social obliga el Govern a accelerar per via decret llei els canvis legislatius. Però, quins canvis? Per aquí plora la criatura. Acontentar llogaters i llogadors és una labor impossible, sobretot quan se senten a la vora els tambors d’eleccions.
Sessió: No iniciada
