Avui, diumenge, torna a ser dia d’eleccions. Aquesta vegada semblen més allunyades, però la distància és sols quilomètrica, ja que el Parlament que resulti escollit aprovarà lleis que afectaran molt la nostra vida diària. Cal no inhibir-se i posar el nostra petit gra de sorra per intentar que millori la nostra societat i qualitat de vida.
Estem vivint uns temps convulsos. En aquest segle XXI han sorgit amb força partits polítics ultradretans populistes que enganyen a persones que de bona fe se’ls creuen, perquè els altres partits polítics no han resolt els seus problemes. Crec que ja són residuals els qui pensen que el canvi climàtic és un invent, que la nostra manera de viure i consumir no afecta, que s’arreglarà sol o ho farà la ciència, que descobrirà la manera de revertir la degradació del planeta sense que nosaltres canviem la manera de viure.
Encara no fa tres anys vam patir el desastre de la pandèmia del Covid-19, que tants morts va ocasionar i que encara hi ha persones afectades. Es van fer promeses de construir una “nova normalitat” que respectés el planeta terra i evités així una nova pandèmia. Va quedar clar que la salut ja no és una cosa d’una sola persona, o d’un país, o de sols la medicina humana, sinó que té un impacte global. Per això ara es parla de One Health (Una salut). S’ha de tenir en compte la salut dels animals i vegetals, perquè ens afecta, com ho va fer el coronavirus amb els seus canvis genètics transmesos d’animals a humans. S’havia de rebaixar el consum de combustibles fòssils per disminuir la petjada de carboni en l’atmosfera i aturar l’escalfament del planeta, però: ¿Quantes persones han disminuït el seu tren de vida, s’han acostat més a la natura propera i estat corresponsables de la seva conservació? ¿Com és que aquest 2024 estem batent records de moviments turístics? L’imprescindible respecte a la terra és un dels assumptes que, a més de l’essencial, que és la conversió personal de cadascú, requereix de lleis reguladores, harmonitzadores, supranacionals, europees. Lleis que faran els polítics que escollim.
Les enquestes que han fet públiques assenyalen un avenç significatiu dels partits d’ultradreta de diferents països europeus. L’esperit de l’Europa acollidora, social, justa, que no discrimina a ningú, exemple de l’Estat del Benestar, amb serveis públics accessibles a tothom, ja es va aturar quan no es va aconseguir aprovar la Constitució Europea, però ara està en perill que es produeixi un important retrocés que perjudiqui als europeus amb menys recursos, i enriqueixi encara més als ja rics.
Europa, envellida, necessita de la immigració en un món globalitzat en el qual el pes d’Europa ha caigut, pel que córrer el perill d’empobrir-se i de que perdem la qualitat de vida que gaudim. Cal que voluntàriament rebaixem el nostre consumisme, ens prenem seriosament l’escalfament del planeta i, a més votem aquells partits que es comprometin a ser responsables i tinguin en compte especialment, les persones més empobrides.
