Antigament, els raïls de les vies del tren no se soldaven. Simplement anaven ajuntats l’un darrere l’altre. Els combois, en passar d’un raïl a l’altre, feien un saldroc molt típic que ha quedat descrit amb l’onomatopeia xacatxà. El grup musical El Consorció va popularitzar una cançó amb lletra de Julio Zapata i música de M. García Cote titulada El chacachá del tren. En alguna boda tothom haurà fet el trenet amb aquesta melodia. Les tècniques ferroviàries van evolucionar i els raïls, en comptes d’ajuntar-se, s’acoblaven de manera que al pas del tren quedava molt amortit el típic xacatxà. Actualment, en el traçat de l’alta velocitat, els raïls s’empeguen amb una soldadura aluminotècnica a alta temperatura. Si es confirma que l’accident d’Adamuz va ser provocat per una mala soldadura dels raïls, aquest mètode, o la seva aplicació, quedaran en qüestió. Japó, el país pioner en l’alta velocitat amb el famós Sinkansen (el tren bala), desplegarà l’any que ve trens de levitació magnètica que aniran a 500 km/h. El país del sol ixent destina el 60% de la inversió ferroviària a seguretat i manteniment. Els nipons presumeixen de no haver tingut cap accident greu en seixanta-dos anys de servei i d’haver transportat 10.000 milions de passatgers. La fiabilitat i puntualitat del Sinkansen és tan fiable que, abans d’internet, els japonesos l’usaven per posar els seus rellotges en hora. No estaria de més guaitar què fan els nipons. La nostra alta velocitat, comparada amb la japonesa, està desfasada, mentre rodalies encara fa xacatxà.
Sessió: No iniciada
