El Último de la Fila ha anunciat que tornarà als escenaris el 2026 amb una gira gairebé tres dècades després de la seva dissolució. A mi la notícia no m’ha sorprès més que quan el 2023 Manolo García i Quimi Portet -tant munta- van decidir ajuntar-se en un estudi per regravar 24 dels seus temes més emblemàtics en un nou disc batejat com ‘Desbarajuste piramidal’.
Amb nous arranjaments i instrumentació el tàndem va revisar des de ‘Insurrección’ fins a ‘Querida Milagros’, passant per ‘El loco de la calle’, ‘Lejos de las leyes de los hombres’ o ‘Aviones plateados’. Personalment, m’agradaven més les cançons originals, quan tenien menys tècnica però més ànima, per molts matisos que ara s’hagin afegit.
El Último de la Fila va néixer el 1985, com la continuació de Los Rápidos i Los Burros, i es va separar amistosament el 1998 si bé ja van advertir tots dos que “la decisió no suposava un final” com el temps està demostrant. Jo els vaig conèixer quan eren a Los Burros, fent concerts per nombrosos municipis dels nostres feus, quan ‘Disneylandia’ es convertia en una festa de plomes i el cantant afirmava que no necessitava anar a cap gimnàs perquè ja feia prou exercici en cada actuació en què arribava a perdre fins a dos o tres quilos.
En aquells brillants anys 80 i ja sent El Útimo de la Fila omplien sempre i encara ressonen aquells crits corejant “torero-torero” a Manolo. Quimi apareixia com el més pausat, però les matava callant, i no faltaven mai Antonio Fidel al baix i el simpàtic Apache a les percussions, entre d’altres. Però el que molts no saben és que el nom El Último de la Fila ve d’una cançó de Dio… Oh yeah!
