Com que durant molts anys he portat directament el litigi de l’art sacre de la Franja (també el de Sixena) he hagut de tractar amb molts bisbes. Al Ramon Malla no el vaig arribar a conèixer, tot i que si ho hagués fet li hagués dit a la cara que es va malvendre l’art admetent a Roma que les obres en litigi estaven a Lleida en dipòsit. Després d’allò al Vaticà van tancar la porta repetidament a les (legítimes) demandes de Lleida per conservar unes obres que va salvar el bisbe Messeguer al segle XIX. Al Francesc Xavier Ciuraneta sí que el vaig tractar. I molt. Quan va morir (en plena pandèmia) li vaig dedicar un article amb aquest titular: “El bisbe valent”. I és que el totpoderós Cardenal Re, degà del col·legi cardenalici del Vaticà, el va tancar en una habitació amb els altres bisbes catalans a fora i el va esbroncar de valent. “Devuelva las obras!”, cridava l’oficiant del funeral del Papa Francesc talment com un energumen. I tanmateix Ciuraneta va aguantar i no va cedir ni un pam. És més. No es va cansar de presentar recursos (fins i tot al Tribunal de la Rota) per salvar unes obres que van marxar sense gaire pena ni glòria poc després d’unes eleccions catalanes. Ni la consellera de Cultura, que llavors era d’Artesa de Segre, es va dignar a venir a donar-los-hi un comiat digne. Però Ciuraneta va plegar per malaltia i el Vaticà va posar un bisbe-administrador, Xavier Salinas, que venia a fer la feina. A la primera roda de premsa va dir que faria un “gest imaginatiu” pel litigi. I el va fer. D’amagat se’n va anar a Roma a pactar l’entrega amb el seu homòleg de Barbastre. “Què hi ha anat a fer a Roma?”, li vaig preguntar quan es va saber tot. “I vostè què n’ha de fer?”, em va respondre. Per sort va marxar aviat i un afer de faldilles el va apartar de la primera línia. I va arribar Piris. Primer li va costar però a poc a poc va fer una defensa tancada de l’art i, a més, va impulsar les Llars del Seminari per a Desnonats. Al plegar van nomenar el també valencià Salvador Giménez. Ja em va fer bona impressió fitxant l’enyorat Miguel Ángel Martín com a cap de premsa i m’ho va refermar més endavant apostant per Jordi Guardiola. El bisbe Salvador també ha defensat l’art i a més és una bona persona. Deixa un bon record. El trobarem a faltar.
Sessió: No iniciada
