En un escenari polític amb la investidura de fons no es descarta que aluna de les parts demani la suspensió cautelar de la vista del 17 de novembre, una petició que es pot plantejar en qualsevol moment. Fins i tot el mateix dia del judici.
El pròxim 17 de novembre el Tribunal de Comptes (TdC) jutjarà els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i una trentena d’alts càrrecs per la despesa de l’1-O i el Diplocat. La vista, que se celebrarà a Madrid, s’acosta en plena negociació entre l’independentisme, el PSOE i Sumar sobre una eventual amnistia als encausats pel Procés. De fet, no és descartable que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d’aquesta mesura encara sense concretar. Tot i això, fonts del Tribunal de Comptes destaquen que un eventual perdó només seria aplicable un cop la llei d’amnistia estigui promulgada, així que no hauria d’afectar la cita del dia 17, en la qual no descarten que Puigdemont declari per videoconferència. Les mateixes fonts del Tribunal de Comptes ressalten que no es pot contemplar una llei que encara no està presentada i insisteixen que fins que no estigui vigent la norma no se sabrà quins fets, dates i responsabilitats hi queden inclosos.
D’altra banda, recorden que el procés pot tenir dos nivells de recurs, en un primer moment en una instància superior dins del Tribunal de Comptes i, posteriorment, a la sala tercera del Tribunal Suprem. En un escenari polític marcat per les negociacions entre el PSOE, Sumar i els partits independentistes imprescindibles per tancar una investidura de Pedro Sánchez s’obre també l’opció que alguna de les parts demani una suspensió cautelar de la vista del dia 17. De fet, aquesta petició es podria plantejar en qualsevol moment, fins i tot el mateix dia del judici.
Fiscalia els reclama fins a tres milions i Societat Civil ho eleva a cinc
La causa en mans del Tribunal de Comptes valorarà les peticions de la Fiscalia, que reclama tres milions d’euros als dirigents independentistes, funcionaris i alts càrrecs imputats en concepte de malversació, i de Societat Civil Catalana, que vol que en paguin més de cinc tant pels costos d’organitzar i celebrar el referèndum de l’1-O com per la despesa de la “política exterior” desplegada pel Govern a través del Diplocat durant els anys del ‘procés’.
