Fa dies que em sento beneït per la fortuna. Primer va ser la descoberta del poema Campanar de Sant Llorenç del doctor Ferran Colàs. Ara ha estat la fotografia inèdita de l’església romànica lleidatana amb Ricard Viñes assegut a la plaça de Sant Josep amb el seu amic, el compositor occità Déodat de Severac. Ricard Viñes i Déodat de Séverac van compartir una amistat i una col·laboració artística destacada. La imatge forma part del fons de més de 10.000 fotos del fotògraf lleidatà Manuel Herrera i Ges que el col·legi Claver, els jesuïtes de Raimat, ha donat a l’Arxiu Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Es tracta d’un fons “únic i excepcional per la qualitat i la quantitat de les fotografies, la seva cronologia entre els anys 1906 i 1951, l’abast geogràfic i la tècnica estereoscòpica utilitzada”, segons han destacat en l’acte de presentació d’una troballa que cal agrair a l’estudiant d’Història de l’Art de la UdL, Maria Badia, a la directora del Claver, Lourdes Torrelles, i al president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, que ja ha dit que la idea és posar les fotografies a disposició pública per tal que qualsevol persona les pugui consultar. Estic que no cago. Ni que sigui un tastet d’urgència es podria penjar al web de l’IEI. No és humà fer patir tant els LTV (Lleidatans de Tota la Vida). Una última curiositat. Com va anar a parar el fons Herrera i Ges als jesuïtes? Com s’ha trigat tant a descobrir-lo?