Quina força i quina decisió la de l’ésser humà, aquesta inquietud per avançar, per progressar, per millorar i per treure el rèdit més gran de la terra modificant el paisatge des de sempre. Els cultius de remolatxa van empènyer a Manel Bertran a construir tota una línia de ferrocarril de Balaguer a Mollerussa amb ramal a la Sucrera del Segre, la fàbrica de Menàrguens que defineix ara la imatge del contorn del poble, el pont ferroviari, a l’estil Golden Gate bridge que travessa el Segre a Térmens amb la peculiaritat que és d’un sol carril, el nostre pont de Madison. Les estacions que han quedat esparses pels afores, un cop la via va desaparèixer, com a testimoni dels principis d’un segle XX ple d’esperança, d’històries. Un final, que ha estat molts començaments.
Sessió: No iniciada
