Després de 112 edicions, no és estrany que el Tour de França tingui tanta audiència a Europa i dels mitjans de comunicació mundial. El Giro, la Vuelta i la Volta tenen també força seguidors, però la ronda francesa és la més reconeguda. L’any vinent el Tour començarà a Barcelona, o sigui que la publicitat ja deu estar a punt i una colla d’interessos prou encarrilats. Aquests esdeveniments són maquinàries econòmiques i mediàtiques molt complexes i les podem seguir gairebé al minut des de casa.
També hi ha força lleidatans que el segueixen i en saben noms, dates i fites memorables. De ben petits era cita obligada als noticiaris de la ràdio i a la tele de canal únic, especialment quan les gestes d’algun ciclista espanyol podien inflamar l’orgull del règim. Suposo que també coneixeu persones que cada any feien l’escapada des de Lleida per atrapar alguna etapa pirinenca, occitana o nordcatalana, i viure la cursa en directe. Tot plegat és una mostra més de l’afició al ciclisme que a la nostra terra té una llarga tradició, amb volta, curses, entitats de llarga trajectòria i força noms propis. Es tracta d’un esport popular en el qual hi ha clubs, equips i marques, però la seva pràctica només demana la bicicleta i l’esforç. I Lleida, a més tenia i té un velòdrom pels que passaven de l’afició a la pràctica esportiva en pista.
Un velòdrom que va arribar al centenari a punt de desaparèixer. Va ser inaugurat el 1919 amb el Camp d’Esports i tot el complex destinat a popularitzar l’esport i a afavorir la salut dels lleidatans. Justament a la mateixa àrea dels afores on es construïa poc després el nou Hospital de Santa Maria que la Mancomunitat va impulsar per substituir l’antic.
De tot aquell complex esportiu popular dels anys 20 i 30 és l’únic element obert gràcies a un Club que en té cura i a una afició que s’ha anat conreant.
Va tenir grans moments en diferents proves i campionats i el Llista hi jugava hoquei a dins. L’any passat, salvat de la desaparició, es va reparar. No té les dimensions reglamentàries de competició però és una excel·lent pista d’entrenament.
En una ciutat on hem perdut tants referents i on els espais públics ho són cada cop menys, el velòdrom ens reconcilia una mica amb un segle llarg de ciclisme popular, i amb un esperit molt més positiu que el camp de futbol veí.
